el 15 d'agost... a la set ja és fosc

- hola!
- hola!
(mua mua)
- neeenaaa quan temps!!!
- neeen quan temps!!
- sempre igual eeeh, per la festa trobes a tothom!
- ostres és veritat!, i què tal, què fas últimament...
- bla bla bla
- bla bla bla

em vaig passar tot ahir explicant la mateixa història a gent diferent.. gent que havia significat molt a la meva vida, amb la que havia compartit somnis, caminat junts a la recerca de la identitat, amb la que mirar l'horitzó era omplir-nos el cor d'esperances, amb la que vivia un present desenfrenat i un futur incert amb la certesa que segurament aquest mateix futur ens separaria fent-nos caminar separats per tal d'identificar-nos, mirar l'horitzó contant els núvols d'esperances, vivint un present apresurat i un futur a la cantonada esperant-nos per recordar-nos que som com una espurna de nit perduda enmig de melodies desafinades, ritmes incoherents ....
ara només formen part del meu passat... la festa és present per la gent que la pot viure com a tal i és passat per aquella que ,com jo, la respira amb aires de nostàlgia intenta trobar-hi una persona que ha quedat esborrada per la sorra del passeig i engollida pels plataners, que encara busca la font màgica amagada rera una parada esperant baixar al Daró i tornar a tenir 16 anys....

com sempre continuo contant els anys de festa en festa....

per tant...

ja ha passat un altre any... o gairebé...

bon any nou imma