muntanyes russes

m'agrada acumular bolígrafs de diferents colors, mides, de gel, de mines fines, d'aquells inoxcrom que pots comprar recanvis, permanents, transparents... també m'agrada acompanyar-los de tisores, grapadores, "típex".... tot apilonat... m'agrada saber que si vull dibuixar un sol taronja, una lluna blava, un núvol lila o una margarida rosa ... ho puc fer... puc triar i remenar entre els meus bolígrafs... per aquesta raó sempre que vaig a l'Abacus, al xino, o a qualsevol papereria o cosa que s'hi assembli i hi veig bolígrafs "guais" (que no siguin massa cars) segur que n'acabo comprant.. no, no col·lecciono objectes de papereria, ni bolígrafs, ni tisores... els tinc per si de cas els he d'utilitzar...

no... ja sé, avui no volia parlar de bolígrafs, no... però la veritat no sé com explicar com em sento crec que em falten vitamines d'aquelles que anuncien a a la tele, supradin activo o alguna cosa així... em venen coses tristes al cap, coses que van passar fa molt de temps, coses que ni tan sols pensava que recordava.. i em venen així puuum!!! estic frenan a russos, spacibo spacibo... padauixta padauixta.... niet paspuski... i de cop i volta em recordo d'aquell dia, d'aquella anècdota ridícula.. sóc tan ridícula... tan ridícula.. el nus de l'estòmac es converteix en ganes de vomitar i avui la Nadia portava un vestit taronja i estava contenta i m'ha dit que maguila volia dir tomba amb rus i ha rigut de les nostres investigacions sobre el seu possible significat...ella és ingeniera però a Catalunya només pot aspirar a ser guia turística per altres russos... però a Rússia.. bé ella és Ucraniana, allà encara és pitjor... i ella diu que el clima de Catalunya és envejable i els nois són molt simpàtics i atents...

ja no odio tant als russos, des que els hi dic paraules amb el seu idioma em responen amb somriures, i creu-me costa fer riure als russos....

a vegades costa creure que les meves coses, jo que n'acostumo a acumular moltes de coses, puguin quebre tan fàcilment dins una bosseta de plàstic d'aquelles del súper... imma aquí les tens... imma aquí les tens...

imma... agafa aquest nus, sí sí, aquest el de dins el teu estòmac.... el tens? llença'l!!! sí sí sííííííí... ben lluny.. lluny.. lluny... lluny... on les llàgrimes no les puguin seguir, on les llàgrimes s'evaporin pel pas del temps... potser el temps no ho cura tot... potser et van enganyar... però confia en mi... confia en tu... com fas sempre...

bona nit

imma