prefecte
mirada blava i penetrant, per què tinc ganes de besar-te els llavis, acaronar-te mentre em fonc sota el barret suau vermell com la sang. Què s'hi amaga sota aquesta tela que et cubreix? De fet, només tens la certesa que la llum t'il·lumina, l'utilitzes i et fa ser com ets, perfecte...
ves amb compte... o et prendré l'alè, et prendré la vida... i sobretot et prendré les arrecades, perquè són elles les que em roben la llum...
bona nit
imma


podria saltar fins a caure al teu nas, baixaria lliscant galta avall... fiiiufins acuurrucarme a la teva camisa... lliscant la lleguna per les teves arrecades... sempre que et veig penso coses com aquestes... hauré de deixar de fer-ho...