tempesta

bruuuuuum el cel gris, gris impenetrable, el vent huracanat fa ballar els arbres... l'aigua es converteix en pedres de gel, cauen per sobre els teulats de les cases del davant... quin espectacle... bruuuum!! ja tenim a la janis amagada entre les meves cames i tremolant com una fulla... poruga porugueta meva...
en canvi en ferran disfruta mirant per la finestra, alegrant-se per dins de no està enmig de la tempesta sense paraigües, estem a casa, i la paraula casa em sorprèn a mi mateixa... casa, no ens mullem, podem observar tranquil·lament com el murmuri de l'aigua cau amb força... i nosaltres ens ho mirem abraçats, amb la janis feta una boleta als nostres peus..

bona tarda plujosa

imma

pd: la pintura és La tempestat de Giorgione un orgasme de quadre que està a l'Academia de Venècia...
(el d'ahir era la noia amb el barret vermell de Vermeer, un altre orgasme múltiple)