ulleres
porto ulleres des que tinc tres o quatre anys, sóc hipermetrop i súper estigmaticmàtica. no, mai he portat lentilles i no sé perquè però tampoc tinc ganes de portar-ne... tot i això odio comprar-me ulleres... però ara crec, que necessito canviar-les.. tinc els vidres orgànics mega reduïts ben ratllats i fets caldo... ahir va ser la primera part de la meva petita odissea: primera òptica vaig sortir per cames ja que primerament l'òptic em parlava en castellà i per mi, això a girona ja és el summum... i després perquè va passar de mi.. la segona òptica, em van perseguir com si hagués de robar unes ulleres, i la tercera òptica un cop em van dir el preu de les ulleres gairebé em moro...
la segona part: una sola òptica, un preu més " al meu abast", una auxiliar d'òptica simpàtica i una hora per la setmana que ve perquè em revisin la vista.... ais, em fan por, els metges ... i tot allò que s'hi assembla...
quan tingui les ulleres noves, ja posaré fotos... o ves a saber, potser no...
ais, no sé ni el que escric, continuo cansada i empanada...
bona nit
tinc gana
imma
2 Commentaris
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
Va, que si fa tants anys que portes ulleres, comprar-ne unes de noves no és esforç! Ja sé que és un pal anar a l'òptica i que et comencin a ensenyar ulleres... però que et revisin la vista pot arribar a ser divertit i tot! :-)
Jo sempre he anat a la mateixa òptica. El primer cop que hi vaig anar em van tractar bé i ja no he canviat... Està a prop de la Clínica Girona, a aquella plaça que no sé com es diu...
estrenar coses sempre fa goig! segur que acabes amb unes ulleres la mar de xules ;)