depèn d'on bufa el vent

- imma imma imma!!
- què?? què passa?
- fa molt vent oi???
- sí, en fa molt...
- saps quin vent bufa??
- tramuntana
- no, no pot ser!!
- i tant!
- no
- per què?
- perquè hi han molts núvols...
- jaja, impacient!! fa poc que bufa, espera i veuràs, a les 6 quan sortim del museu el cel estarà completament net, o gairebé...
- d'acord.. ja ho veurem
- creu-me, no fallaré, ja saps que estic ben tocada per la tramuntana..

.................

efectivament.... els núvols es van anar desfent.... allargant, enrogint... ells lluitavan, es volien quedar farcint el cel de gris tupit... però van haver de fugir... la senyora tramuntana bufava enbogida, ella també tornava d'unes llargues vacances...
el cel es va anar convertint en el blau brillant impertinent, traïdor, increïble, irreverent, melancòlic, nostàlgic, tràgic, irrepetible, inqüestionable, inclassificable, il·legible, incomparable.............................................. màgic....

em vaig posar un parell de pedretes a les butxaques... però vaig haver de marxar carretera a munt cap a la vall de Ter....
.......................

bona nit

imma