passen els dies....
passen els dies amb les il·lusions del temps perdut... el cercle es va tancant... estic tornant a començar, les fulles comencen a caure dels arbres, el vent és més fred, la janis torna estar juganera (va passar unes setmanetes una mica moixa), la tardor m'agrada però a vegades em posa trista, la tardor m'entristeix... tinc por, por del demà... no del demà immediat, sinó del demà passat i l'altre i l'altre... no sé què faré, m'agradaria tenir tot programat i en canvi visc dins una desprogramació absoluta .. quines tonteries més grans... això et passa per no pensar abans d'escriure... encara que estiguis hores i hores perduda en un jardí pensant què escriuràs... ni lògica ni concert...
tot tot torna a començar... to to...
avui tinc dia Mondrian i tu?
bona nit
imma
7 Commentaris
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
que ja queda poc!!
pensa en les fulles vermelles rodolant per entremig dels teus peus, amb la bufanda al coll i "la melena al viento".. i no es bonic?
a mi desde fa uns anys ,m'encanta el setembre ;)
Vinga, endavant! Som molts els que no tenim res programat. I encara que ens agradi ploure, tants dies seguits de llamps i trons acaben afectant a tothom. El dia que torni a sortir el sol ja veuràs com ho veus tot molt més clar.
nena , no cal programa res , no fa falta, es inutil total , jajaja la vida es axis , distreta i molt ,,, si fos programada, quin esnsurt !!!!!! res per la improvitssacio ,huy , quin mal rollo ,,,, no no , les vacances millor a lo q surti , jja la vida tb,aixis ens fem mes ..... espavilats , jajaja i es disfruta mol , si ,. si , tot progrmat es un avorriment ,,,, en donc fe , jejeje guapa !!!!!!! sembles el papa .. jejejejejeje juga a marcianitos amb el telf, q aixo distru molt i molt , ejje
Va com va. Jo m'estimo més en Malèvic, però també m'estimo més l'avorriment, no tenir res per fer, i poder jeure. De fet, a mi em va al revés, tenir plans i coses per fer m'angoixa.
Estornells ve de la meva adreça de hotmail. I l'adreça de hotmail ve d'una llista de correu on estava apuntat que es deia estorninos. Però fa tants anys, de tot això . . .
en el fons m'agrada la meva desprogramació!! jeje sempre em queixo.. :)
Si us plau, segueix desprogramada
Si us plau, escriu al raig
Si us plau, en quin quadre del Mondrian estàs tu?
Jo estic a l'esquerra del vermell, que té sortida, per si de cas
Seguirem desprogramats sempre. Ai, si jo tingués una moneda per cada cop que he intentat programar-me!