que tard que és!!

fa poca estona ha marxat la mari, ha sigut el nostre sopar de comiat, marxa a Barcelona a estudiar una altra carrera, ha buscar nous horitzons per omplir el seu cor.. deixant un espai buit dins el nostre cor gironí... ja ho sé, Barcelona està molt a prop, Barcelona està a un cop de cotxe, de tren, de suspir... però ja no estarà al costat de casa, ja no serà la meva veïna, ja no farem treballs juntes... en definitiva serà diferent, em sentiré una mica més sola a la universitat... només espero, desitjo i sé que així serà, que les coses li vagin molt bé, que trobi allò que està buscant.. sé que ella pot amb tot, és forta, lluitadora, decidida, allà on vagi es sortirà amb la seva, tirarà endavant, sé que sempre ho ha fet i ho seguirà fent... m'agradaria que tots els seus somnis de colors se li converteixin en realitat.. he après molt d'ella, i encara tinc moltes coses per apredre, he après que en el món encara queden persones bones, persones que són capaces de sacrificar-se pels altres, persones que no s'ho pensarien ni dues vegades per ajudar un amic, persones com la mari.. també he après que la lluita i la constància poden fer tirar endavant...
mari moltes gràcies per ser com ets, per ser tu...

bona nit

imma