Scrovegni

no havíem dormit, havíem passat la nit escoltant els passos dels caravinieres de la plaça de St MArcos de Venècia... aquella nit no volíem pagar per dormir, aquella nit volíem formar part d'aquella plaça enigmàtica i màgica... aquella nit vam parlar tant que les paraules es van convertir en murmuris d'humitat... vam caminar enmig d'una ciutat que cada dia està més dins l'aigua que fora... aquella nit vaig ser jo... o potser no del tot perquè no hi eres tu... o potser del tot perquè sabia que m'esperaves... van ser dies durs però exitants... van ser dies que sabíem que no es tornarien a repetir...per això vaig perdre la càmera de fotos... no podia tenir-ne testimonis...
hores de tren... xu xu xu xu xu xu... i un impuls de frenar... xu xu xu xu... Pàdua... no ho teníem pensat... i la màgia ens va transportar, de cop i volta a la capella Scrovegni de Giotto... entre el gòtic i el Renaixement, entre el somni i la vigília, entre tu i elles, entre jo i jo....

no sé perquè ho he recordat ara, en aquest instant.... si això va passar fa... mil anys.... fa més de tres anys............................................

on eres tu fa tres anys????

bona nit

imma