Archivos Octubre 2005

ahir, finalment, vam baixar a fires una estoneta al vespre... a mi el que m'agrada és voltar per les parades d'artesania, de llibres vells i antics, menjar una creppe a la creperia de sempre de la plaça de la independència (també dita de St Agustí o dels cines)... i també menjar les típiques castanyes... són tan bones!!les fires de girona no serien el mateix sense les castanyes...
Els altres anys, comprava castanyes sense fixar-me amb el qui les venia, aquest any en canvi m'anava fixant amb totes les paradades, majoria de gitanos portuguesos, tota la família reunida, pare, mare, fills, tiets.. tots rere la parada, remenant les castanyes, parlant, rient entre ells... se'ls veia tan feliços... molts nens, algunes cares conegudes... Dies enrere pensava que era molt injust portar els nens a les fires, obligar-los a treballar, fins i tot a faltar a l'escola.... Pensava que els nens no eren feliços, però veient els nens d'ahir, jugant amb les castanyes, i rere les parades, he començat a canviar d'opinió... és evident que sempre pensem que la nostra manera de viure ( en una casa, amb una feina més o menys fix, en un lloc fix...) és la millor... però... no crec que hi hagin maneres de viure millor que d'altres.. potser sí que és important (IMPORTANTÏSSIM) que aquests nens i nenes aprenguin a llegir a escriure, que puguin tenir una mica de cultura... però no s'hauria de jutjar la seva manera de viure... sé que ja és massa tard.. sé que en la societat que ens hem anat cronstruint aquestes persones que tenen una manera diferent d'entendre la vida, acaben, sovint, siguent exclosos... però... no hauríem de començar a respectar altres maneres de viure?= per què després de tants anys seguim igual?
no ho sé... sempre diem que han de ser els altres (la minoira) que s'ha d'amotllar a la majoria... però... què és i qui és la minoira? i què és i qui és la majoria?... quina majoria??
no sé....

bona nit

imma

pd: he anat a mirar parades però no m'he atrevit arribar fins a la devesa!!! aaaahg
pd2: han canviat l'hora i em deixa mig trastornada... tinc jet lag de tardor!!!

és curiós...

sortir de la feina guiant a borregus...

i veure que al carrer n'hi han de veritat...

més simpàtics
tot i que no et deixen passar...
jeje

apa

bona tarda...

imma

pd: missatge per l'Estranya... a mi tampoc m'agraden les Fires!!!! els que hi van fan de ramat...beeeeeeeeeeeeeeeee

mai veuràs el mateix que veig jo

ni si ho intentes
moltes vegades

(imatge: Marià Fortuny, Odalisca (genial)

bona tarda

imma

avui gairebé arribo tard al lloc habitual on quedem per pujar cap a l'escola... això que m'he llevat molt d'hora i amb temps de sobra... però... sempre faig el mateix...
La meva sorpresa ha sigut que avui la mestra de música no hi era, resulta que ha agafat "la passa" que corre per l'escola... la directora de l'escola m'ha dit si volia quedar-me amb la meitat del grup i repassar les antigues sessions de música i jo, en un principi, he dit que no hi havia cap problema... però quan he arribat a la classe de segon m'ha entrat molt de canguelis, evidentment no portava RES preparat ja que, en teoria fins el febrer estem d'observació... i la mestra de segon al veure'm un pèl desesperada m'ha dit que si volia, per un dia, podia fer reforç de lectura, cosa que, també ho haig de dir els ha anat força bé, ja que n'hi han bastants que ban molt fluixos...
bé, en el fons em sento una mica malament, ja que no he estat capaç ni d'intentar fer la classe de música... ja sé que em puc justificar dient que no la portava preparada, que només fa quatre dies que faig pràctiques... però... potser m'ha mancat una mica d'iniciativa i d'amor propi... recordo que al fer el CAP, moltes vegades em vaig posar davant de la classe per acabar d'explicar alguna cosa d'història de l'art... sense haver-m'ho preparat... i me'n vaig sortir... per què no m'he atrevit amb els nens de segon d'inicial?.... ais... quin cas!!! la pròxima vegada agafaré el toro per les banyes!!!!
Una de les coses que m'alegro més és que els nens i nenes de p3 cada vegada els domino una mica més.... mira que em costa!! però ho aconseguiré!!!

ostres, ara fins d'aquí quinze dies... un descans, però al mateix temps ho trobaré a faltar....

m'estc morint de gana!!!

bona nit

imma

Avui ha començat la meva segona setmana de pràctiques, de bon matí davant del Mercadona del carrer del Carme per pujar cap a la Font.. avui no hi havia boira, ja coneixia els carrers i molts nens m'han saludat abans d'entrar a l'escola. Avui ja no m'ha sorprès que l'alarma sonés dues vegades i ja sabia com anar a l'aula de música, qui m'hi trobaria quan hi entrés, i també sabia que la son que portava darrere les meves ulleres de cul de got marxaria en un tres i no res només entrar els nens.
Avui, com dilluns passat he estat a una classe de primer una de reforç i una de sisè... potser trobo a faltar el fet de poder tenir sempre el mateix grup, amb poc temps he pogut comprovar que els mestres especialistes som una mena de tastaolletes, tots els nens de l'escola passen una hora a la setmana per la nostra aula, per tant no podem arribar a conèixer del tot a cada nen, ni tan sols uns quants, ens perdem moltes hores, sovint cada començament de classe hem de repassar tots els hàbits altre vegada... déu n'hi doret! Potser seria millor que el mestre tutor fos l'especialista en música, anglès i educació física... això seria un ideal de súper mestre... de fet és el que hi havia fins ara fa poc... i les coses tampoc han sortit tan malament o sí?... no ho sé, arriba un moment que em perdo en això de la història de l'educació...
Avui parlant amb una practicant d'infantil, li comentava que no em veia capacitada per portar un grup de p3, que realment no sé què carai hi feia jo anant cada tarda amb elles a aquella classe, bé, d'acord sé que el suport és necessari, però no em veig amb prou recursos per estar amb nens tan petits, avui encara me n'he ensortit una mica, però... esclar, hem estat gairebé tota l'estona al pati mirant com un senyor (pare d'una nena de p4) inflava globos amb una pistola d'heli... aquesta activitat els ha fet estar molt atents... m'he sorprès molt, ja que molts a casa seva també n'inflen de globus... però bé, al final de la tarda estaven tots molt contents de poder marxar amb un globus volador... bé, en definitiva que la noia d'infantil m'ha comentat que a les classes de la universitat tampoc donaven molta informació ni recursos per poder ser un bon mestre d'educació infantil, que en el fons ella i jo estàvem en la mateixa situació....
no sé què pensar....
de moment encara no hem decidit quin taller muntarem, i crec que l'hem de realitzar d'aquí pocs dies.... segur que l'acabarem fent de pressa i corrents, jo he comentat que podríem fer un taller de construcció d'instruments amb material de rebuig, però no he obtingut massa suport, i com que ha de ser un taller en grup... de moment ha quedat en allò que se'n diu stand by......

d'una cosa sí que me n'adono, dia rere dia... que m'encanta haver triat magisteri, m'encanta pensar que algun dia (no massa llunyà espero) podré estar treballant amb nens... m'agrada totes les vessants que he pogut conèxier fins ara de l'ensenyament, tan la vessant més teòrica de la preparació de la programació, com la posada en pràctica... sé que em queixo molt dels nens d'infantil ( més que res perquè no sé com posar-m'hi) però m'agrada veure els ulls que posen quan se'ls explica un conte, o quan els infles un globus....... també m'encanta fer música amb els més grans..... i també m'agradava estar amb adolescents conflictius que l'última cosa que tenien ganes de fer era història o història de l'art... però captar uns minuts, uns segons la seva atenció... que aprenguin encara que sigui poca cosa, però que aprenguin... per mi... ja és una satisfacció...

només espero que sempre tingui aquesta sensació, que no s'apagui la màgia...

ara me'n vaig a sopar i a dormir que estic molt cansada!!!
per cert he afinat el violí que tenen a l'escola... m'ha costat però ara sona una mica decent... només una mica, ja que és un violí made in China... i massa cosa no es pot fer...

bona nit

immma

m'he tornat adormir... tenia classe de dansa a les 9.30... i m'he despertat, de cop i volta a les 9.25... em podia haver vestit en uns minuts i anar corrents a la facultat, encara que hagués arribat una mica tard.. però m'ha fet mandra... és la tercera setmana que falto a classe de dansa.. aquest pas no em sabré els passos!! a més, estic mooolt costipada, moquitos, tos, estornuts, mal de cap... quina mandra!! i mira que des de la finestra es filtre la llum del sol i avui, més que semlar un dia de tardor, sembla un dia de primavera.. ostres, crec que hauria de rentar els vidres, estan ben merdosos... bé ja ho faré... de fet, tinc tot el pis bastant caòtic, sobretot la cuina... aaah quina mandra!!! aquesta setmana ha sigut un no parar, i pensar que encara en tinc per uns quants mesos (de no parar)... demà vaig a Barna a assajar el Messies de Handel, després d'un parell d'anys sabàtics, m'hi he tornat a apuntar, ara no sé la data exacta però abans de les vacances de Nadal cantarem al Palau de la música, però clar, abans s'ha d'assajar!!! i diumenge altre cop al Museu de la Gala, però bé el dia 31 serà l'últim dia!! visca, visca, visca!!... tinc ganes de tenir els caps de setmana lliures... però clar, amb els assajos del Messies encara en tinc per uns quants dies... ais...

bé, tant per dir tant per dir res...

bon dia

imma

xim xim xim... rau rau rau... lero lero lero... lero lero nas...

estic de membranòfons percudits fins el monyo!!!!!!

lilili

bona matinada fresca jo us la diré jo us la diré!!!! del pardal que s'ajucava sots l'oranger!!!!

delirius tremens... en diuen

imma

avui a les nou ja no estava amb els nens, estava amb els noiots i noiotes de tercer, suportan classes inacabables... cada vegada em costa més està atenta a classe, m'avorreixo intensament, allà asseguda en unes cadires incomodíssimes escoltant el rotllo d'un o d'una... fins i tot pot ser que el que m'estiguin explicant sigui interessant, o em pugui servir hipotèticament.. però... tot i això només tinc ganes de no escoltar i fer altres coses... porto massa anys escoltant rotllos patateros de classes magistrals.... massa temps... finalment per què?...
l'altre setmana vaig pujar a lletres, vaig veure les mateixes cares, els mateixos professors... segur que deuen explicar el mateix, amb les mateixes diapositives, amb el mateix tarannà .....
- I què Imma què fas? (em pregunta aquell després que ens hàgim passat una bona estona esquivant-nos...)
- Ah molt bé....
- Què fas ara? t'has matriculat d'alguna cosa? màster, post grau... aquest any es fa el de patrimoni cultural...
- Ui no no, jo ara estic fent magisteri musical, tercer ... faig el pràc... (no em deixa acabar, fa cara de O.O i a mi què m'importa... quina manera de rebaixar-se...)
- Ah, bé doncs que et vagi bé...

quina hipocresia....

bona tarda

imma

pd: vaig a dinar nyama nyama!!!

avui ha sigut el meu segon dia.. m'he llevat més tard, vaig amb cotxe amb una altra practicant i em permet sortir més tard de casa...
Avui me n'he adonat que a l'escola toquen el timbre dues vegades, una vegada a tres quarts de nou i l'altra a les nou.. és per avisar als nens i a les famílies que ja poden anar cap a l'escola..
m'hi sento bé en aquesta escola, tot el professorat et fa sentir com a casa, és curiós però en cap moment m'he sentit estranya ni he tingut la sensació de ser " la nova" o "una altra practicant", en el fons, bé, i no tant al fons, els som de tanta ajuda que d'un dia per l'altre totes les aprenents de mestres ens convertim en una peça més de tot l'engrenatge.. podria dir que gairebé tots els mestres, departaments i cicles cool·laboren d'una manera molt estreta... de moment encara no he vist estires i arronses, segurament n'hi han però no es veuen a simple vista... crec que la majoria de mestres són veterans del centre (més o menys) i n'han vist de tots colors, estan molt acostumats a canviar metodologies i experimentar en definitiva a fer el que poden per tal que tots els alumnes aprenguin alguna cosa.. potser no assoliran el 100% del currículum,(potser ni tan sols el 50%) però esforços i voluntat no en falten...
Aquest matí he vist la segona meitat del grup de sisè, estaven indomables, només han prestat una mica d'atenció quan els he mostrat les diferents parts del violí com es toca i com s'agafa, després els hi hem deixat manipular.. seguidament han volgut, tan si com no, fer "música gitana" i ens hem col·locat al centre de la classe en rotllana asseguts en cadires i en un moment, han desplegat cançons i bailoteos gitanos.. els portuguesos (també gitanos) no han volgut participar. És increible veure les distincions que fan ells mateixos entre gitanos i portuguesos gitanos tots dos grups de la mateixa ètnia amb unes arrels suposadament comunes.. jo aquest fet el desconeixia.. però la separació és molt acusada, no volen treballar plegats, s'insulten " portugués de mierda que tienes piojos!" "gitano de mierda no me toques!....", es peguen... bé...El bailoteo ha sigut totalment improvisat, amb cants i "palmaas"... encara no m'he après cap lletra, tot i que suposo que sovint l'improvitzen...
També he tingut el grup de segon partit en dues parts, m'he quedat parada que ja que de moment és un grup bastant normalet, només hi ha un parell de nens conflictius, els altres segueixen més o menys bé, hem ballat i cantat cançons per distingir el fort del fluix, i evidentment quan cantaven Fort gairebé trencaven els vidres, mare meva quines veus tant potents i gruixudes que tenen amb només 7-8 anyets!!
A la tarda he estat tota l'estona a p3... em tornen boja els nens petits, un se m'ha posat a plorar desconsoladament quan intentava rentar-li la cara que portava plena de pintura groga de dits... resulta que des de fa uns dies li fa una por desmesurada l'aigua... no sé què pensar... els deixes sols un segon i ja s'estan matant, els has de desenganxar, són molt violents.... i aquests se seuposa que són el futur...
He acabat molt cansada, de fent ara estic escrivint això amb una cara d'agotada del tot, quan algú em torni a dir que els mestres tenen massa vacances i que tenen sort per tenir-les asseguro que el mataré!!! i no és una amenaça.... :P

bona nit

imma

avui ha sigut el meu primer dia de pràctiques a la Font, m'he llevat neguitosa per poder agafar el bus L6... estava tan nerviosa que havia quedat amb altres practicants a les 8.05 del matí, eren les 8.06 i no les he esperat, tot i que a mig camí m'han fet un crit...anaven xino xano rere meu...
és curiós, hi han molt pocs nens, és com si fos una mena d'escola rural... el 99% dels alumnes són d'ètnia gitana, bé això ja ho sabia, però tot i això resulta xocant veure els pares i mares gitanos portant els seus fills agafats de la mà cap a l'escola, un escola feta per ells, on només hi són ells d'alumnes...
Totes les classes tenen un nombre molt reduït de nens, però tot i això sovint és molt difícil posar ordre, són nens incapaços d'estar atents més de cinc minuts. Necessiten moure's, parlen cridant, es barallen entre ells tota l'estona.. certament és molt difícil que alguna cosa de les que estan fent a classe els interessi, com diu un nen de 6è "Nosotros solo vamos a clase porque nuestros padres puedan cobrar..." es refereix a l'ajut familiar que reven per cada fill escolaritzat que tenen, a més aquest ajut augmenta quan més gran és el nen, ja que sovint a partir dels 14 anys ( o abans , als 12 a l'acabament de la primària) per els pares el nen fa més servei ajudant a casa que a l'escola.
Per tant, gairebé tots els nens de l'escola viuen una realitat familiar difícil, no només per les mancances greus econòmiques, sinó per les mancances culturals... no només formen part d'una ètnia durament castigada pel racisme, sinó que a més a més la no adaptació "als paios" ha fet que sortissin del nomadisme amb carros al semi-sedenterisme amb barraques marginat al semi-sedentarisme amb pisos de protecció oficial marginat...
no tot és tan negatiu, els nens si els saps tractar són molt afectuosos, et demanen moixaines i que estiguis per ells, tot i que al mateix temps desobeeixen la majoria de les vegades...
ha sigut un primer dia intens... molta informació amb molt poca estona.. molts ulllets que em miraven encuriosits... ullets foscos i profunds, tot i que alguns de blaus intensos i sorprenents!!!
a mi em miraven am cara de curiositat, fins i tot un nen s'ha acostat tímidament (que ja és dir!) i m'ha tocat les celles... i m'ha mirat profundament els ulls i les pestanyes, ha somrigut i ha dti amb veu molt potent: "- Són reales las cejaaas !! y las pestañaas són rubias!!! " jejejejeje
igual que un nen que m'he trobat al pati. "-alaaa que blanca eereees!!!!!!!!" amb aquell accent gitano tan característic!!!

He assistit a dues classes de música, un de primer de cicle inicial una altra de sisè, una classe de reforç de lecto-escriptura també a cicle inicial, i per últim, a la tarda me l'he passat tota l'estona a p4 i p5 fent un taller de pre-castanyada... l'última classe ha sigut mortal!! i mira que érem 3 mestres!!! no m'imagino el que deu ser fer la classe amb només un mestre... quin mèrit!

El barri de la font, el poc que he pogut veure, si no estigués tan brut i deixat (hi han deixales per tot arreu!!) podria ser un barri com qualsevol altre, fins i tot un barri bonic, ja que està envoltat de muntanyes i boscos, potser seria més bonic que el meu barri ... el que m'ha sorprès més, és veure com tenen els cavalls pasturant enmig dels camps... i com la gent viu al carrer, tertúlies a peu de porta... tinc moltes coses per aprendre...
ja aniré explicant...

convertiré, els dilluns i el dimarts, el meu blog en una mena de diari de pràctiques on-line...

bon vespre

imma

ahir vam anar a Núria... magnífic, on fins i tot ens vam fer la típica foto crusi davant la boira
(única cosa que vam poder veure durant tot el dia...).. durant tota la nit, vaig estar sentit els clecs clecs clecs de l'aigua de la pluja caient sobre les uralites que tenen els veïns al cel obert.. no en vaig fer massa cas.. i vaig dormir, dormir i dormir... en definitiva que avui m'he llevat a les 10 del matí, amb un cel mig enterenyinat, amb el terra moll, amb aquella olor d'humitat de tempesta més o menys llunyana, amb aquella claror de dia post tempestuós... baixant carrer avall, caminant arran del riu Onyar, me n'he adonat que estava més crescut del que és habitual, ja que normalment la zona que toca a la facultat d'Emili Grahit, al ser gairebé canalitzat del tot, es sol veure l'Onyar convertit en una mena de riereta... però avui al matí, el riu ocupava tota l'amplitud del seu llit... baixaven unes aigües denses de color marró de fang...com aquell que no vol la cosa, li he comentat a la meva germana que feia molt temps que no veia el riu d'aquesta manera, tan carregat, i m'ha vingut a la memòria una d'aquelles anècdotes que sempre explico, que fa una colla d'anys va ploure molt a La Bisbal, i a conseqüència de la pluja van tancar el Pont Vell per precaussió, ja que el Daró baixava molt i molt ple. Jo, desobeïnt les tanques vaig passar igualment per sobre el pont, perquè havia d'anar al carrer Amor Filial i no tenia massa ganes de donar la volta pel pont Nou de la carretera principal... Al cap d'una horeta d'aquesta anècdota, explicada amb tots els ets i uts... la meva mare m'ha trucat dient que La Bisbal estava completament innundada, que el nostre carrer era com una riera, i que potser ens hauríem de traslladar a viure al cim de les muntanyes perquè segurament estàvem entrant en una segona era de l'Empordanet sota els aiguamolls.....

en definitiva i per acabar.... mentre jo, pobre de mi, explicava una historieta... mirant el riu Onyar, a la girona humida però amb la serenor de la tempesta llunyana, al meu expoble s'estaven mig negant... és que fins i tot han tallat els accessos per les diferents carreteres!!! mareta meva!!!!

bona matinada fresca

imma

pd: mireu.... pluges de fa molts anys escrites sobre les pedres gironines... curiós oi?...

12 d'ocubre del 1970... i del mateix dia i el mateix mes 1962.. les que es veuen més...

girona és bonica, el seu call jueu, la catedral al fons tan alta i magestuosa, amb un St Fèlix al costat que també intenta esgarrapar el cel... els ponts que travessen el riu Onyar (que de petita sempre havia pensat que era el Ter...) .. Girona és genial i meravellosa... no t'hi pots acabar de perdre mai del tot, sempre acabes trobant el punt de trobada... però girona encara és més bonica a la tardor, quan les fulles es tornen ocres i cauen al terra, quan més endavant les parades de venedors de castanyes inunden tots els racons.. i aquelles olors a podrit, d'humitat, de moll i la barreja de tots... aquella olor a Girona... irrepetible...
potser la humnitat se't posa dins els ossos, potser el paisatge resulta nostàlgic, potser tot plegat et fan venir ganes de mirar-ho des de dins una cafeteria...
potser...
però no deixa de ser...
girona...

bona nit

imma

Benvolgut diari... fa tant temps que no t'escric que ni tan sols et deus recordar de mi... ah per cert SÓC LA JANIS!!! he aprofitat que la meva mestressa està al WC i el meu mestresso està fent el dinar per escriure una miqueta... se'm fa molt difícil resumir toooot el que m'ha passat durant aquets dies... mmmmm... em vaig fer amic d'un gosset que es deia Elvis, la meva mestressa i la seva ja feien plans per casar-nos... però no sé pas com seria un duo entre jo la Janis i l'Elvis... podria resultar curiós i tot... encara que, la veirtat, trobo que era una mica empalagós i m'olorava massa el cul... i una mica ja m'agrada, però tan tan!! no!!!
Un dia em van donar una carn d'aquella de pot, però tenia massa suquillu, i em van quedar els bigotis empastifats... la mestressa ho va veure massa tard, i clar, el suquillu havia quedat petrificat als meus bigotis i per tant, me'ls van haver de tallar... ara tinc els morrus de guineu, no és que no m'agradi aquest nou look... però....
Fa pocs dies vam anar a Maçanet de Cabrenys i em vaig poder rebolcar als fems... el resultat va ser que em van haver de dutxar sota una font... amb l'aigua ben freda!!!! no entenc com els meus mestressos no els agrada l'aroma que faig després d'una bona revolcada pels fems... no ho entenc... si a mi m'encanta!!! el resultat final, va ser que al arribar a casa em van posar dins la banyera i vinga... ara semblo la cosina morena de l'Osset de Mimosin....
ais quin mal rollo... ara aniré a menjar.. que tinc molta gana.. i sento olors de carn a la brasa...

Janis

la setmana que ve aniré a fer la primera visita de cortesia a l'escola.. hem quedat totes les practicants (sí, per variar tot són dones) per agafar un bus, o anar amb cotxe fins a la Font de la Pòlvora, em fa molta il·lusió i por a la vegada, tinc un batibull de sentiments, no sé què hi trobaré.. no sé què hauré de fer.. he vist la memòria de pràctiques de la noia de musical que hi va estar l'any passat i he al·lucinant... va fer un projecte sobre la inclusió de la música gitana en el currículum, amb això va aconseguir que els nens i nenens s'impliquessin més que mai a les classes, tu diràs!!! ais, no sé pas, encara no he parlat amb la tutora de l'escola, però sí que ho he fet amb la de la universitat i la veritat, va molt peix... encara havia d'entrevistar-se i fer una visita a l'escola... no ho entenc... segur que deu cobrar un plus per fer de tutora de pràctiques, segur!! jo almenys he hagut de pagar els 32 crèdits respectius!!!
Bé, el més fort de tot són les diferents reaccions de la gent quan els hi comento que vaig a fer les pràctiques allà, primer em miren amb cara de sorpresa i després depenent de les persones tenen tres tipus de reaccions:
a) d'intent d'indiferència i d'actuar amb normalitat." ah molt bé, i en quin projecte participes?"
b) amb horror (aquests són els que em molesten més!!), cara de "pobre imma", "estàs boja", "com et compliques la vida"....i sortides racistes que no venen el cas que les escrigui aquí....
c) amb alegria i satisfacció " oh imma aprendràs molt" " oh imma, jo estava a punt de triar-la però a l'últim moment no ho vaig fer"...

bé, potser la primera i la tercera opció són les que m'agraden més... la primera perquè fan esforços per no jutjar-me i la tercera perquè, encara que la majoria de les vegades sigui fals, m'intenten animar... ja sé que les opinions i les reaccions de les altres persones no m'haurien d'importar.. però com que encara no ho he experimentant en le smeves pròpies carns, només em faig preguntes, sense resposta immediata....
aiss...

bona tarda

imma

pd: falten 5 dies perquè s'acabi la presó daliniana pubolística!!!!

hi ha un anunci de no sé quin cotxe que diu que les persones ens enamorem amb 4,5 segons.... o alguna cosa així... l'anunci és impactant insita a la velocitat , al risc i a l'aventura...
però, relament les persones (normals) s'enamoren amb tant poc temps?... no crec... jo almenys necessito conèixer la persona, què pensa, com pensa (o sigui quins mecanismes utilitza per arribar a segons quines conclusions...) com reacciona davant d'un problema, d'un dubte..... no suporto a les persones que no es paren a mirar, de tant en tant, el cel, l'horitzó, la formiga que passava per allà... però esclar, en una societat tan, tan... de cares a l'aparador, on l'important són les primeres impressions, amb aquell amor de 6,5 segons ja n'hi ha prou... o potser no? qui sap...potser després de l'enamorament encegador de 6 segons la buidor és tan gran que per aquesta raó hi han tantes persones addictes a les sabates ....

bona nit imma

ah per cert les últimes tendències per la temporada de primavera-estiu de l'any que ve... diuen que venen les transparències!! apa apa

acabo d'aixecar-me del meu sofà-llit, ronyós i incòmode, m'he tornat a enganxar al Cor de la ciutat.... buuf, però, com potser? si és horrorós!! han estat mitja hora fent un dramón perquè ara resulta que els Peris es traslladaran a viure a Sants... i clar... queda tan i tan lluny de St Andreu.. bé, jo no conec massa la geografia urbana de la gran ciutat aquesta que és Barna, però suposo que amb un "cop de metro" pots anar d'un barri a l'altre, o no?... no sé.. ara he recordat una amiga de l'escola i del meu antic barri (que cosmopolita que queda això de barri, quan era tan sols una urbanització de quatre cases prop de Cruïlles ... bé, doncs aquella noia, que es diu Laura, va haver de emigrar a València, després que el seu pare perdés la feina arran del tancament de la fàbrica Pabicsa a finals dels 80... recordo que va ser un comiat bastant dolorós, res hi van poder fer aquells treballadors quan es va voler tancar la fàbrica, recordo que es van manifestar pel poble, van recollir firmes... però no hi va haver res a fer, es va acabar fent suspenció de pagaments i tancant-la definitivament... va restar abandonada durant bastat temps i finalment ara hi han construït naus industrials, supermercats.... i un llarg etcètera, i tot i així, si algún dia aneu a la Bisbal, crec que a l'entrada hi han un parell de màquines que provenen de la fàbrica com un trist homenatge al desenvolupament de la ceràmica industrial de la Bisbal d'Empordà... bé... la Laura va marxar, cap a València... al cap d'uns anys, potser 8 o 9, vam coincidir al supermercat Orangutan ... va ser curiós... ara parlava amb un català amb un accentot totalment valencià..., no només va canviar de ciutat, de "barri" d'amics... jeje... però, en el fons, em va agradar que continués parlant català.. ais benu doncs això..

i el cor segueix bategant.....

bona tarda

imma

no sé perquè però estava pensant que per mi, els octubres passen sense deixar petjada... com si fos, sempre, un mes de trànsit... sense importància... el gener és el primer mes de l'any, el cap d'any, els reis, l'acabament de les vacances de Nadal... el febrer és enigmàtic, fa fred però sovint és mes de carnestoltes, és el més curt de l'any... a vegades té 28 dies i a vegades tatxàn 29.... març, comença la primavera el 21... a l'abril tot comença a verdejar, es regalen roses i llibres... el maig cada dia un raig... el juny la falç al puny... i s'acaba la universitat, l'escola, època d'exàmens... el juliol és ple estiu... fa molta calor... a l'agost hi han moltes festes majors.. i va devallant l'estiu... setembre, comencen els coles, comença la tardor... octubre????? ... passes de llarg... novembre, fires de girona ...s'acosta Nadal... Desembre... doncs Festes, fred.. hivern....
definitivament l'octubre passa com si no existís, i en canvi és un mes importantíssim que si no hi fos tot seria diferent... tot seria... caòtic... l'octubre serveix per posar ordre, perquè en comptes d'haver-hi 11 mesos n'hi hagin 12... i per perdre el temps fent estatuts... per celebrar el dia de la raza... mmm però bé això millor deixar-ho córrer...aaah per veure eclipsis .... per per... bé ara començaré trobar coses a aquest mes... jeje

apa

quina tonteria

... bon octubre....

imma

pd: imatge Els prínceps de la tardor, Magritte

si no portes ulleres no saps el que és aixecar-se al matí i buscar-les amb els ulls mig clucs i adormits.... i veure que les has posat dins una funda impossible d'obrir.... fins que l'obres i veus que són les ulleres de sol... les tornes a desar i tornes a buscar les ulleres, sense portar ulleres, amb els ulls mig clucs i adormits...

bon dia (per mi)

imma
pd: imatge: Retrat de Jeane Hebuterne, Braç esquerre rere el cap.. Modigliani (1919)
pd2: he modificat la imatge ja que no estava del tot segura de l'autoria...

avui he anat a buscar les ulleres a cal afflelou !!! i em queden genials, i m'han dit més d'una vegada i de dues.. oooh immma!!! tens ulls!!! ooooh imma i des de quan són blaus (com el cel de l'empordà, ejem tampoc ens passèssim!!! jeje)!! oooh immma...

m'han adorat i adulat una estoneta i jo més contenta que unes pasqües... (que mai he entès aquesta expressió però bé, és igual...)
nyac nyec nyic....
lilili

m'ho han fet bé, i mira que aquest home del txin txin fa una por... que no vegis.... i m'ha anat prou bé... sí sé... jo que tinc 7 dioptries (sumant hipermetropia i estigmatisme...) o sigui... pastón assegurat gastat amb ulleres... i per el preu d'unes n'he tingut dues, unes de normals ( com diuen alguns per veure-s'hi jeje) i les altres de sol!!! uooooooooooooooooo l'imma amb ulleres de sol!!! uuuooooooooooooooo!!!! ( tot i que el meu oftalmòleg em va dir, com se t'acudeix anar sense ulleres de soool!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!)
aviat posaré ulleres ai.. volia dir, fotos de les ulleres.... lelele

imma fashion dia