jo he tingut la culpa del desvordament del Daró....

ahir vam anar a Núria... magnífic, on fins i tot ens vam fer la típica foto crusi davant la boira
(única cosa que vam poder veure durant tot el dia...).. durant tota la nit, vaig estar sentit els clecs clecs clecs de l'aigua de la pluja caient sobre les uralites que tenen els veïns al cel obert.. no en vaig fer massa cas.. i vaig dormir, dormir i dormir... en definitiva que avui m'he llevat a les 10 del matí, amb un cel mig enterenyinat, amb el terra moll, amb aquella olor d'humitat de tempesta més o menys llunyana, amb aquella claror de dia post tempestuós... baixant carrer avall, caminant arran del riu Onyar, me n'he adonat que estava més crescut del que és habitual, ja que normalment la zona que toca a la facultat d'Emili Grahit, al ser gairebé canalitzat del tot, es sol veure l'Onyar convertit en una mena de riereta... però avui al matí, el riu ocupava tota l'amplitud del seu llit... baixaven unes aigües denses de color marró de fang...com aquell que no vol la cosa, li he comentat a la meva germana que feia molt temps que no veia el riu d'aquesta manera, tan carregat, i m'ha vingut a la memòria una d'aquelles anècdotes que sempre explico, que fa una colla d'anys va ploure molt a La Bisbal, i a conseqüència de la pluja van tancar el Pont Vell per precaussió, ja que el Daró baixava molt i molt ple. Jo, desobeïnt les tanques vaig passar igualment per sobre el pont, perquè havia d'anar al carrer Amor Filial i no tenia massa ganes de donar la volta pel pont Nou de la carretera principal... Al cap d'una horeta d'aquesta anècdota, explicada amb tots els ets i uts... la meva mare m'ha trucat dient que La Bisbal estava completament innundada, que el nostre carrer era com una riera, i que potser ens hauríem de traslladar a viure al cim de les muntanyes perquè segurament estàvem entrant en una segona era de l'Empordanet sota els aiguamolls.....

en definitiva i per acabar.... mentre jo, pobre de mi, explicava una historieta... mirant el riu Onyar, a la girona humida però amb la serenor de la tempesta llunyana, al meu expoble s'estaven mig negant... és que fins i tot han tallat els accessos per les diferents carreteres!!! mareta meva!!!!

bona matinada fresca

imma

pd: mireu.... pluges de fa molts anys escrites sobre les pedres gironines... curiós oi?...

12 d'ocubre del 1970... i del mateix dia i el mateix mes 1962.. les que es veuen més...