plou
girona és bonica, el seu call jueu, la catedral al fons tan alta i magestuosa, amb un St Fèlix al costat que també intenta esgarrapar el cel... els ponts que travessen el riu Onyar (que de petita sempre havia pensat que era el Ter...) .. Girona és genial i meravellosa... no t'hi pots acabar de perdre mai del tot, sempre acabes trobant el punt de trobada... però girona encara és més bonica a la tardor, quan les fulles es tornen ocres i cauen al terra, quan més endavant les parades de venedors de castanyes inunden tots els racons.. i aquelles olors a podrit, d'humitat, de moll i la barreja de tots... aquella olor a Girona... irrepetible...
potser la humnitat se't posa dins els ossos, potser el paisatge resulta nostàlgic, potser tot plegat et fan venir ganes de mirar-ho des de dins una cafeteria...
potser...
però no deixa de ser...
girona...
bona nit
imma
4 Commentaris
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
Ja veig que avui estem tots tardorencs d'allò més... El veritable paisatge el portem sempre a dins. El de fora és solament un decorat més o menys adient.
a TdQ, posades les coses d'aquesta manera, si l'únic que val és allò que tenim dins i no es veu (ànima, esperit, ADN)... bé em perdo. Em sento orgullosament primitiu i m'agrada sentir el cruixir de les fulles seques, sentir el cop del vent a la cara, mirar (i fotografiar per fer-me la falsa idea que la conservo) una posta de sol, deixar-me acariciar i assaborir un bon vi
A mi també em té el cor robat Girona.
Per cert he canviat l'adreça de la web del diari d' una mestra. Em trasllado a
http://mestra.lamevaweb.info/
T'agrairé si hi actualitzes des del teu bloc
Thanks
TdQ, potser sí que el veritable paisatge el portem dins.... doncs mira, que bonic és el meu paisatge interior.. :)
:)
Dolors ara et canvio el link!!! corrents hi vaig!!!
Nimue vine quan vulguis !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!