ulls que em miren.1

avui ha sigut el meu primer dia de pràctiques a la Font, m'he llevat neguitosa per poder agafar el bus L6... estava tan nerviosa que havia quedat amb altres practicants a les 8.05 del matí, eren les 8.06 i no les he esperat, tot i que a mig camí m'han fet un crit...anaven xino xano rere meu...
és curiós, hi han molt pocs nens, és com si fos una mena d'escola rural... el 99% dels alumnes són d'ètnia gitana, bé això ja ho sabia, però tot i això resulta xocant veure els pares i mares gitanos portant els seus fills agafats de la mà cap a l'escola, un escola feta per ells, on només hi són ells d'alumnes...
Totes les classes tenen un nombre molt reduït de nens, però tot i això sovint és molt difícil posar ordre, són nens incapaços d'estar atents més de cinc minuts. Necessiten moure's, parlen cridant, es barallen entre ells tota l'estona.. certament és molt difícil que alguna cosa de les que estan fent a classe els interessi, com diu un nen de 6è "Nosotros solo vamos a clase porque nuestros padres puedan cobrar..." es refereix a l'ajut familiar que reven per cada fill escolaritzat que tenen, a més aquest ajut augmenta quan més gran és el nen, ja que sovint a partir dels 14 anys ( o abans , als 12 a l'acabament de la primària) per els pares el nen fa més servei ajudant a casa que a l'escola.
Per tant, gairebé tots els nens de l'escola viuen una realitat familiar difícil, no només per les mancances greus econòmiques, sinó per les mancances culturals... no només formen part d'una ètnia durament castigada pel racisme, sinó que a més a més la no adaptació "als paios" ha fet que sortissin del nomadisme amb carros al semi-sedenterisme amb barraques marginat al semi-sedentarisme amb pisos de protecció oficial marginat...
no tot és tan negatiu, els nens si els saps tractar són molt afectuosos, et demanen moixaines i que estiguis per ells, tot i que al mateix temps desobeeixen la majoria de les vegades...
ha sigut un primer dia intens... molta informació amb molt poca estona.. molts ulllets que em miraven encuriosits... ullets foscos i profunds, tot i que alguns de blaus intensos i sorprenents!!!
a mi em miraven am cara de curiositat, fins i tot un nen s'ha acostat tímidament (que ja és dir!) i m'ha tocat les celles... i m'ha mirat profundament els ulls i les pestanyes, ha somrigut i ha dti amb veu molt potent: "- Són reales las cejaaas !! y las pestañaas són rubias!!! " jejejejeje
igual que un nen que m'he trobat al pati. "-alaaa que blanca eereees!!!!!!!!" amb aquell accent gitano tan característic!!!

He assistit a dues classes de música, un de primer de cicle inicial una altra de sisè, una classe de reforç de lecto-escriptura també a cicle inicial, i per últim, a la tarda me l'he passat tota l'estona a p4 i p5 fent un taller de pre-castanyada... l'última classe ha sigut mortal!! i mira que érem 3 mestres!!! no m'imagino el que deu ser fer la classe amb només un mestre... quin mèrit!

El barri de la font, el poc que he pogut veure, si no estigués tan brut i deixat (hi han deixales per tot arreu!!) podria ser un barri com qualsevol altre, fins i tot un barri bonic, ja que està envoltat de muntanyes i boscos, potser seria més bonic que el meu barri ... el que m'ha sorprès més, és veure com tenen els cavalls pasturant enmig dels camps... i com la gent viu al carrer, tertúlies a peu de porta... tinc moltes coses per aprendre...
ja aniré explicant...

convertiré, els dilluns i el dimarts, el meu blog en una mena de diari de pràctiques on-line...

bon vespre

imma