consultori sentimental

per diverses coincidències, aquests últims dies m'he convertit en una mena de consultori sentimental ambulant, diferents persones, han acudit a mi a demanar consells, recomenacions o simplement a que escoltés la seva confessió d'amor deseseperat, o simplent no correspost. A mi ja m'agrada escoltar a les persones, sobretot si són amigues meves, però d'aquí a donar consells amorosos... això ja m'atabala més... perquè jo d'afers amorosos en sé ben poc, l'he espifiat moltes vegades...
Per exemple, sempre m'ha costat veure el límit que existeix entre una relació d'amistat i una relació amorosa... m'he enamorat molt sovint de persones que en un principi només eren amics, i sovint m'he equivocat fent-ho ( tot i que això no es pot escollir diuen...)o potser no, ja que què vol dir equivocar-se en l'amor? de fet, no crec que existeixi l'error amatori... o sí? tot i que, qui estigui lliure de culpa que tiri la primera fletxa....
De fet, molt sovint quan m'enamorava d'un suposat amic i em sortia malament... després, a mode de consol, em plantejava una teoria simple, només t'has d'enamorar d'aquells que encara no t'hi has fet amic... cosa gairebé impossible, ja que com et pots enamorar sense conèixer la persona? bé, el fet no és només enamorar-se, sinó que tu t'enamoris i l'altre persona s'enamori de tu.... això és el més difícil... i si t'ho mires fredament sembla gairebé impossible que això pugui passar, i fins i tot quan passa qui assegura que pugui durar?... a més, és veritat que només n'hi ha prou amb l'enamorament?... clar, si enamorar-se anés desvinculat de la resta de les connexions interpersonals... o sigui, fos com una opció del menú de les relacions personals totalment desvinculat a la resta de la persona, es podrien crear pratons d'enamorament i de comportaments... que en certa mesura ja existeixen... o sigui, només hauries de seguir unes pautes marcades, i amb pocs minuts sabries si l'altre persona et correspon o no... aleshores s'evitarien molts mals entesos, moltes ploreres i sobretot ja no farien falta les amigues del consultori sentimental....
Però no, desenganyem-nos, enamorar-se, tenir una amistat especial que trenca els límits imaginaris, fabricar-nos idíl·lis de primavera, d'estiu o de tardor, és un tema que sovint pot resultar tan fàcil com respirar i olorar una rosa a l'abril... i altres vegades pot resultar tan difícil i complicat com contar els estels del firmament un dia d'agost sense núvols.... i la veritat, no sé perquè passen aquestes coses... jo ho atribueixo a la màgia... hi ha vegades que apareix la màgia... d'altres desapareix.... a vegades apareix i desapareix intermitentment... i d'altres ens la fabriquem al nostre gust, potser tant fem que aparegui....

en definitiva...

i jo em pregunto.... saps per què no he aconseguit contar els estels d'una nit d'agost sense núvols estant al teu costat?

si vols contesta...

bon vespre

imma

pd: no, la veritat no faré massa clientela per el meu consultori sentimental a aquest pas...