coses que escric i no escric

Fa dies vaig escriure un post molt trist, mentre teclejava em queien les llàgrimes grosses com cigrons galtes avall, feia temps que no plorava així, em va venir de cop i volta. Volia escriure una tonteria que m'havia passat i no sé perquè, em van començar a venir coses a la memòria, coses que he de fer, històries de gent que m'ha decebut, gent a la qual crec que he decebut jo, preguntes sense respostes, respostes sense preguntes, el resultat va ser un relat de patetisme extrem. El vaig penjar, uns minuts, més tard me'n vaig penedir i el vaig posar com a borrador. Tot el que hi havia escrit era massa íntim, coses que millor que no se sàpiguen, coses que millor que es quedin on estàvem. Avui m'he parat a pensar en aquelles coses, sense ganes de plorar, intentant ser objectiva, intentant trobar-hi alguna solució innexistent. Fa massa anys que dura aquella història, aquesta història, com va dir l'emma fa temps, les històries són paral·leles (o alguna cosa així) coincidències? , no ho sé, només que tot i que intento fer-me la Passota hi penso molt sovint, massa sovint... segurament que és normal, sóc persona, i els estimo sense gairebé voler-ho... per què? collons!

bona tarda

imma