hipocresia o bona educació?

Molt sovint em trobo que he de fer bon paper a certes persones sense tenir-ne gota de ganes, somriures mig forçats, comentaris idiotes i fins i tot alguna mentida "piadosa" per sortir del pas. No ho soporto, m'agradaria ser "menys ben educada" i més autèntica, ser directa, dir el que realment penso sense patir pel què dirant, però no puc. Amb segons qui he de maquillar els meus propis pensaments i convertir-me en un ésser totalment hipòcrita. Jo reconec que en el fons és covardia perquè sé que es pot dir el que penses sense ser mal educat, però m'agrada justificar alguns dels meus actes pensant que el que faig és el correcte.

Per cert, perquè va posar el test a la finestra Tiziano? em fa un mal als ulls, sempre m'ho he preguntat? igual que l'anell del dit petit de la mà esquerra de la Venus, i les cames entrecreuades, a més, devia ser molt alta no aquesta noia? i les dues de darrere, què coi busquen a dins aquell cofre? que no se n'adonen de res? o bé és una escena que representa que ha passat abans o després? i el gosset? que monu ell... un quadre interessant i sexy...

bona nit

imma