la tercera setmana

ahir em vaig passar tot el dia de reunions, els nens de l'escola només els vaig veure de passada.. em va fer gràcia que molts em preguntessin perquè no havia anat a la classe de música, mira em va fer molta il·lusió!!!
una nena d'aquelles que no paren en tot el dia de moure's, de parlar fort, de fer tonteries... en definitiva que et posa dels nervis, es va passar una bona estona abans d'anar al pati preguntant-me perquè no havia anat a cantar la castanyera i marrameu torra castanyes amb la seva classe.... "imma, imma, imma!! porqué no viniste a múuusiiicaaaa!!!"....
A la tarda sí que vaig estar amb els de p3... qua macos (llàstima dels polls!! jeje... n'hi ha molts que en tenen.... bé, potser més els més grans...)

Avui ha sigut més intensiu, matí música amb els de segon i sisè... estaven revolucionats.... buuufff... quin cansament déu meu!! no es podia fer res... s'acosta un canvi de temps???

també ens hem reunit amb la secretaria del centre... i he arribat a la conclució, que si puc m'estimaria no formar part mai de l'equip directiu... però bé, a vegades (com les tres persones que formen l'equip docent de l'escola) no es pot escollir massa...

bé... m'estic embolicant... avui a la tarda hem fet els nostres tallers de plàstiques... amb els nens d'infantil.. teníem un grup reduït de nens, dos de p4, 2 de p5 i un de p3... però quin nen el de p3!! un belluguet que riute'n de mi quan era petita!!
Es tractava de fer un cargol, amb plastilina una pedra.... havíem de fer un "xurro" després col·locar la pedreta, fer els ulls i el nas al cargol... molt senzill... però la cosa s'ha ant revolucionant, el nen de p3 només feia que fer el mico per cridar l'atenció... només el podia calmar cantant el cargol treu banya que se la sabia a la seva manera... l'hem cantant com 14 cops... era com una mena de sedant... l'hem cantat fort, l'hem cantat fluix... avançant amb els nostres cargols fent que fessin passets... la veritat, ja no sabíem què fer...
al final he hagut he hagut de renyar una mica al nen més petit de tots perquè s'ha dedicat a destrossar tots els cargols dels altres nens.... i no ho dec haver fet gens bé, perquè l'únic que he aconseguit és que el nen en qüestió m'abracés molt fort i es posés mig endormiscat entre els meus braços... no estic gens acostumada a que em passin aquestes coses... no sabia com reaccionar... l'he agafat dels bracets i he intentat que tornés al grupet...
finalment els hem deixat jugar una estoneta abans del berenar...
la veritat és que els cargols havien quedat la mar de macos abans de l'huracà.....
ais...
quan camí que em falta per recórrer!!!!

bona nit

imma