quarta setmana

avui no parlaré de les activitats que hem fet amb els nens, ni les diferents anècdoques que m'han passat, ni de la pluja que m'ha mullat de cap a peus i per culpa seva m'he passat mig matí mig congelada, ni del mal de panxa que tinc, ni del meu cansament després d'estar un cap de setmana fent de miss mandrosa 2005... no...
avui no tinc ganes de comentar res... tot i que les activitats han sigut interessants, els nens s'han portat bastant bé, i ara puc estar a caseta ben dutadeta i amb la gelamenta passada...

però tinc por... por de no saber afrontar que el futur en aquell barri i d'aquells nens és tan incert, bé de fet no és gens incert.... és cru... és hostil... tots acaben allà mateix.... sembla una lluita inútil... és una merda sentir-se així quan encara no he ni començat...
sí, ja sé que això només és una sensació que tinc ara, perquè estic cansada, perquè encara tinc molta feina enrederida de la facultat que no sé ni si acabaré... sé que ara escric això, però d'aquí poca estona ho llegiré i ja no hi trobaré el mateix sentit... em sentiré més optimista.. però en aquests moments em sento mig derrotada.... només mig... perquè sé que aquestes coses, per sort no em duren massa... procuro que no em durin massa...
no, no és una imatge que m'he fabricat, procuro ser sempre el més optimista i alegre possible.., però a vegades se m'acaben les forces.. però de fet mai les acabo del tot... m'agrada repartir somriures, fins i tot a aquella persona que em mira amb cara de mala llet...
tot i que a vegades els somriues costen de sortir...

bon vespre

imma