records de l'escola

de petita, quan assistia a una missa, fos la que fos, quan el capellà diea les paraules "màgiques"( PRENEU I MENGEU-NE TOTS,
QUE AQUEST ÉS EL MEU COS, ENTREGAT PER VOSALTRES, i l'altre PRENEU I BEVEU-NE TOTS, QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA AMEVA SANG, LA SANG DE L'ALIANÇA NOVA I ETERNA, VESSADA PER VOSALTRES I PER A TOTS ELS HOMES EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÒ, QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.) per convertir el pà i el vi en el suposat cos i la sang de crist, m'emocionava, perquè creia realment que allò que estava succeïnt era de debò, i no només això sinó que a més jo en participava, menjant-me el seu cos, per tant formaria part de mi mateixa... quines coses... mareta meva...
sí, sí, tot això m'ho creia, a més també em creia que sempre hi havia l'ull del senyor que em mirava i per tant sabia tot el que estava fent en tot moment, sabia que tenia mals pensament, sabia que deia mentides... tot... un mal viure...
al cap del temps em vaig adonar que tot això no era real, no podia ser real... com podia haver-me cregut tot això durant tant temps? per què encara quan entro dins una església ( i mira que fent història de l'art et fas un fars d'anar a visitar esglésies) em faig el senyal de la creu ( no puc evitar-ho és com un acte reflex!!)?
Bé, hi ha una explicació, vaig anar durant molts anys a una escola de monges, de fet gairebé tota la bàsica la vaig fer en una escola de religió catòlica, en una època que les escoles religioses, eren realment religioses.... recordo que no ens deixaven jugar a arrancar cebes amb els nens, els nois a l'hora de plàstica feien cadires amb escuradents i les noies fèiem "labores" (sí sí, dit així "labores"!!!)... ens havíem de saber de memòria les respostes de les misses, (amunt els cors, els elevem al senyor, donem gràcies al senyor Déu nostre, cantar el Santus: Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel...... Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.....)
Tot aquest seguit de coses et marquen, som éssers vulnerables i manipulables, sobretot quan ets petit i estàs fent, tot just, els estudis primaris. No sé perquè vaig anar a aquesta escola, bé, sí que ho sé, perquè és l'escola que va anar la meva mare, la meva àvia i també la meva besàvia... també, perquè vaig estar un parell d'anys a l'escola pública i segons els meus familiars no em vigilaven prou.. cal dir que era una criatureta bastant bellugueta...
El que em fa més por de tot plegat és que tot això ho vaig interioritzar, és tan importat tot el que aprens de petit, tot això ha fet que sigui tal com sóc... i com carai sóc?.... ara ja no em crec res del que diuen aquests senyors vestits de capellà, cada vegada menys... va ser forta l'experiència d'estar treballant a la catedral de Girona i veure que un dels caps grossos de l'església Gironina, no deixava de ser Un Cap Gros.... i moltes més coses...
A més, no em cansaré de dir que trobo injust tot el tracte que vaig rebre d'aquelles senyores dites monges, que ens feien anomenar "madre".... que menyspreaven aquells nens i nenes que ens costava aprendre, i sobrevalorava a aquells altres que sobresortien .... com ens castigaven en nom de Déu, com ens reprimien fent-nos creure coses que eren totalment mentides...
sé que ara aquesta escola ha canviat, sé que ja no és tan com era en els anys 80... però.... no sé si podré perdonar les pors infundades, les descriminacions sexuals, intel·lctuals, conceptuals.... val la pena?

Per Ell, amb Ell i en Ell,vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles. Amén.

bona tarda

imma