sentir-se estrany
Avui no ha sigut un gran dia, estic molt cansada, he gastat més energia de la que tenia, sento com em cruixeix tot el cos (cruixeix, cruixeix..cruixi.. quina paraula més boniqueta). No només estic agotada físicament, sinó que dins meu tinc una mena de rebombori, em dóna la sensació que últimament no estic fent massa bé les coses. Avui a l'escola m'he sentit bastant inútil, desubicada, una sensació estranya, de moment no tinc paraules per definir-ho, no sé com dir-ho... no se m'han complert les espectatives... pensava que tindria algú que m'orientaria, que em guiaria... un referent, un bon referent... però potser seria qüestió d'obrir els ulls i veure que els referents no existeixen, que de fet el referent has de ser tu mateix...
Em sento sola.... sola.... i minúscula... ara ploraria... recordo temps enrere que a vegades plorava durant molta estona, a llàgrima viva, amb sanglots i tot... amagava el cap entre el coixí perquè ningú em sentís... m'anava molt bé, després em sentia molt lleugera..
ara ja no sé plorar.....
quina merda
bona tarda/vespre
imma
3 Commentaris
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
Vols dir que ja no saps plorar, Imma? Deixa't anar, i veuràs com raja. Amb llàgrimes o sense, passa una bona nit; i ja posats, un bon dia demà també.
Jo avui també em sento així... sola, petita i amb moltes ganes de plorar... suposo que hi ha dies de tot. Demà segur que ens llevarem de bon humor, les coses ens aniran bé i no deixarem de somriure.
una abraçada i amunt amunt!
cuida't molt ànims... el sol continua sortint cada matí!
ais bonica.. esclar que pots plorar si en tens ganes, només has de buscar un coixí.. però jo prefereixo que somriguis, així que ara dorm i descansa, que demà serà un altre dia :)