Estar com el dia

Aquest matí, la Janis, m'estirava els llençols, volia anar fer el pipí de rigor, mentre jo no em podia ni moure. Em costa molt llevar-me, encara més si no tinc res en concret per fer. Si he d'anar a treballar, al cole o a la universitat em llevo perquè no tinc més remei, però si no he de fer cap d'aquestes coses i tampoc he quedat amb ningú, puc dormir fins més enllà del migdia. Quan marxa en Fer, allà les 8 del matí, m'apodero de tot el llit i dormo entravessada embolicant-me amb tots els llençols i el nòrdic. La Janis aprofita que la porta, sovint, queda entreoberta per colar-se dins l'habitació i de retruc sobre el llit. Es dedica a mossegar-me, treure'm els llençols i intentar jugar. Normalment si veu que al cap d'una bona estona no li he fet cas, s'embolica amb els llençols al meu costat, i continuem dormint totes dues.
Avui, finalment, prop de les dotze, he decidit aixecar-me i obrir les persianes perquè entrés una mica la claror del nou dia. Els rajos del sol, m'han enlluernat per uns instants, tot i que el cel blavós, es començava a tenyir de color blanc-gris anunciant una tarda mig plujosa i humida. Els núvols densos, venien de l'est i també de l'oest, avançant lentament, enfosquin el preciós dia assolellat. Ara, mentre escric aquestes quatre ratlles, el cel ja és ben blanquinós, el sol ha quedat esquifit en un petit racó, on encara queda una mica d'aquell cel blavós, tot i que és un blau empal·lidit i malaltís, a punt de morir engolit pels núvols d'una futura tempesta.

bona tarda

imma