la meva primera diada

És tardíssim, entre que sopava i no sopava, acabava "els deures" i no els acabava... han passat un munt d'hores! És increïble, les hores passen tant ràpid... buuuf, millor no pensar-hi massa que si no m'estresso...
Avui m'he tornat a adormir, però aquesta vegada ho he fet expressament, m'ha sonat el despertador com cinquanta cops, fins i tot m'he llevat, però estava tan cansada i em feia tanta mandra anar a la universitat que m'he quedat dormint una horeta més. S'hi està tan bé al llitet, ben abrigadeta, que qualsevol se'n va a fer el gamarús a classe de bon matí.

Però, com que sóc molt bona nena, he anat a un parell de classes, i després he pujat a la meva ex universitat de Lletres, per assistir a la primera diada castellera universitària de la meva vida. Bé, potser exagero, ja que segurament he vist castells en directe en alguna vegada, però, la veritat, no ho recordo... A més, ha sigut una ocasió especial perquè he pogut conèixer en viu i en directe en Josep del Quadern Gris i per acabar-ho d'adobar en tot el seu esplendor casteller!! M'ha agradat molt, veure els castells i conèixer cara a cara una persona que feia molt temps que llegia. És interessant posar carn i ossos, mirada, veu, cabells i faixes, de tant en tant, a aquelles persones que vas llegint des del blog. Tot sigui dit, la protecció i la distància que et dóna un teclat i una pantalla a vegades fa por traspassar-les i mirar qui hi ha "realment" darrere, però tot i aquesta vergonya, por i respecte, crec que ha valgut molt la pena, amb ganes de repetir, i fer una Ruta Pla ben completa, per exemple (sí?).
A partir d'avui, Món tremola!!! que tinc ganes de conèixer a més gent!! (N'hi ha Una, que no posaré el link, però Ella ja sap qui és. que ja em deu uns quants cafès!!!)

Ais, sóc terrible, primer havia pensat fer una mini-mini-crònica castellera, però no sé pas per on començar, com que no en tinc ni idea... faré com ho faria la Janis: hi havia una vegada uns noiets i unes noietes, vestits amb pantalons blancs, faixes negres, amb camises de diferents colors, que s'agafaven ben fort i pujaven els uns sobre els altres, ben amunt, ben amunt. Després d'enfilar-se unes quantes vegades, es reunien, menjaven, bebien i feien molta gresca i xerinola!!

bona matinada

imma