Abans o Flors a l'aire, leré leré

De l'abans ja n'he parlat altres vegades, bé, de fet n'he parlat moltes vegades. Vivia en un piset, molt monu, molt a prop del carrer Jaume I, molt a prop de la plaça Constitució del 1978, molt a prop de la Rambla, del centre històric de la ciutat humida. Hi vaig viure uns tres anys i mig. Feia tres passes i ja era davant la Catedral. Per veure St Fèlix només havia de sortir a la finestra i mirar. En època de manifestacions només havia de parar l'orella i baixar a fer merder davant de la Subdelegació del Govern, a més, si veia que "la cosa" acabaria malament, xino xano, ja era al meu piset altre cop.
Sovint passejava per la vora del riu, xerrant, ballant... observant o no les casetes de colors, el riuet, els ponts, la catedral, St Fèlix. Cada dia pujava escales amunt cap a la facultat de lletres... cada dia, cada dia. Allò era el meu paisatge habitual, em coneixia i conec tots els racons. A cada un hi tinc alguna anècdota, historieta o xorradeta, molts són meus.. nostres...
Avui, tot caminant, he passat per davant el meu antic pis, pels carrers que van a parar al centre. He resseguit el riu fins sortir de la ciutat. Després he agafat el cotxe i he tornat al meu refugi, just a l'altre banda de la ciutat.

Que bonic és recordar i que bonic és viure les coses al moment. Menjar truites de patates, riure, estimar, petonejar i jugar...

feia dies que no ho deia... doncs això Bona nit...
ah! i la lluna avui, somreia ...

imma