diuen que nevarà!!!

fa molts anys que no veig nevar. L'últim cop que vaig veure la meva terra nevada, va ser mesos abans de marxar a Ginebra. Passava un mal moment, estava trista molt sovint, plorava molt... però, de tant en tant, el meu cosinet em feia bromes, i m'ho passava molt bé. Una nit em va dir, tot emocionat: "Demà nevarà, demà nevarà"... no me'l vaig creure. Ell deia que ho havia vist a la tele, a l'home del temps, i jo li vaig dir que eren romanços, que sempre ho deien, però finalment mai nevava, almenys al meu país, allà dalt a la Molina i els Pirineus sí. Per tant, després de "Crònicas marcianas" (sí, aquella època mirava aquest programa, ja desaparegut... mira, quan vas a dormir tard i t'aixeques tard... estàs mig depressiva... t'acabes enganxant a programes d'aquest tipus), vaig anar a dormir, com cada nit, abaixant la persiana, tancant la porta, fent alguna broma amb en Ramonet...zzzzzzzzzZZZZzzz Per casualitat, em vaig aixecar molt d'hora a fer pipí, i no sé perquè, vaig pujar la persiana. i toot absolutament tooot estava blanc!! Tot el pati de l'escola Joan Bruguera estava blanc, si miraves pel petit balconet, podies veure tots els sostres de les cases blancs, i al fons la punxa de St Fèlix desafinant el cel gris... i les volves de neu continuaven caient... quina meravella. Aquell cap de setmana no vaig poder baixar a l'Empordanet, em vaig quedar a Girona.. Ramonet i jo vam anar a caminar per la ciutat. La Rambla nevada amb una neu ennegrida pels passos, la devesa blanquíssima... i una fred estranya, de silenci... de temps que s'atura...
Després de caminar, jugar, fer ninots de neu, vam anar a caseta, vam encendre la calefacció i ens vam abrigar molt amb una manta gruixuda... fins que ens vam quedar adormits....

Si demà, o demà passat... neva... intentaré passar-m'ho el doble de bé... perquè aquest any, ara, aquest instant....fiiiiiiiiu, em sento feliç.... plena d'energia, positiva....

Visca la neu, Visca el pa, Visca el vi, Visca la mare que em va parir!

ais, per cert, he de fer allò de les cinc manies.. però si JO no en tinc de manies!!!! jajaja valga'm déu!!!
Li he preguntat a en Fer quines manies tinc, i només m'ha sigut capaç d'anomenar-me totes les meves suposades manies de nateja... per déu senyor nostru!! però clar, vivim en un pis, ple de pols, tot d'enrenou, amb dos habitacions " dels mals endreços", amb una gossa hippy-rastrera-caganera... com vol que no em converteixi en una maniàtica de la nateja? si no ho sóc jo, qui ho serà?
jajajajajajaa