nostàlgia boniqueta

més enllà de la plaça del castell i de l'ajuntament s'acabava el món... podia donar voltes amb bicicleta, patins... a les dues places tantes vegades com volgués... però no podia anar més enllà... perquè hi havien monstres i homes del sac...
era una nena de carrer, d'arbres, muralles, senyors del castell, conserges d'ajuntament emprenyats (no cagava pobret)... no necessitava res més...
era feliç ...
i sóc feliç...