defectes
Si comencés a dir els meus defectes no acabaria. Només vull parlar d'un defecte meu que em molesta i molt. Quan feia vuitè d'EGB (allò tan antic), em vaig esperar al vespre-nit, durant moltes hores, que obrissin el pavelló. Volia apuntar-me a jo què sé, que al final no ho vaig fer. Vaig agafar fred, com era normal. Però en comptes d'agafar un refredat, angines o qualsevol cosa relacionada amb aquestes malalties del fred, se'm va paralitzar un nervi de la galta esquerra. Va decidir que havia passat massa fred i no volia treballar més. Durant més de dos mesos, vaig tenir tota la part esquerra de la meva carona immobilitzada. No podia pronunciar el so [p], quan bevia em queia el líquid pels costats. I quan reia, només ho feia pel costat dret. El metge em va fer portar un passamuntanyes (quin horror), dintre i fora de casa. Em punxava el culet, cada dia. M'havia de posar gotes a l'ull perquè no el podia tancar. Va ser una mica horrorós. La gent em deia que em quedarien seqüeles. Pensava que mai més podria riure "normal".
Al cap dels mesos em vaig curar. Ja podia pronunciar la [p], no m'havia de posar gotes als ulls. Però sempre més em va quedar un somriure estrany. un mig somriure. No es nota molt, però si t'hi fixes es veu, com lleugerament ric més per la part dreta que l'esquerra. Un defecte que em molesta. Algunes fotos es nota molt, en altres no tant. A vegades, fins i tot, em tapo la boca instintivament... alguns pensarien que és per no ensenyar les dents (que per cert són gairebé perfectes), doncs no, és per no ensenyar el meu mig somriure...
9 Commentaris
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
Va ser també un dels pitjors moments de la meva vida. A mí em va passar als 32 anys. Durant tres mesos vaig tenir mitja cara paralitzada. Em vaig sentir lleig i estrany. Al cap de tres mesos vaig tornar a la normalitat. I sí, també tenc un somriure "estrany" malgrat tothom em digui que només me n'adono jo.
pero tot i així... pot ser un sombriure interessant..
No et tapis!
Has estat, Ets i Seràs preciosa SEMPRE!
Als vostres peus SENYORA!
Doncs sàpigues que jo somric de forma extranya per ocultar els defectes de la meva dentadura... o això diuen.
aixo no es veritat .. no .. rius molt maco ,, i no de tort .... q cony ... quines manies .. uff el susto . quin susto s'ecriu aixis ??? susto ..ensurt ..aixo jejeje nena q tu no tenies mai res, pero ... lo poc q vas tenir .. no te quedes curta , ejej . tu a lo grande , jejeje petonsssssssss i titimo
Mitjos somriures, somriures estranys, parpelles que parpellegen, nassos llargs, boques tortes, dents desiguals, orelles sortides... Ai! Imma, qui ostenta la suma perfecció? Hi ha algú, a cas? Jo he tingut el plaer de veure alguna foto teva per aquí, i no hi he notat pas res.
Ah! per cert, tot va ser dir-te que no veia bé els comentaris, i arranjar-se. Quins misteris, oi?
Suma-li una m a la paraula suma, si us plau.
ves... jo no me n'havia adonat. T'hi has de fixar molt, suposo
cadascu es especial pe alguna cosa, tu ets especial per moltes i q tinguis algo diferent q nomes sols adonar-te tu tbm pot se bo... pensa q eres una especie de mon lisa amb un somriure enigmàtic jajaja i vull deixar constancia de que et vull sentir i veure riure durant molt de temps!! PETONASSOS!!!