Archivos Marzo 2006

vaig acabar vuitè d'egb amb 13 anys (sóc del desembre). em vaig prometre a mi mateixa no tornar a posar els peus a aquella escola. al cap de poc temps hi vaig haver de tornar a recollir el graduat escolar i firmar en una mena de Llibre molt gran on es registren tots els nens i nenes que han passat pel centre. devia ser a segon de bup. o sigui que ara, feia més o menys deu anys que no entrava dins aquella escola.
a veure, tampoc és que tingui uns records molt dolents, però tampoc diria que en tinc de molt bons.
sempre he sigut una nena molt moguda, xerrarire, bé i un llarg etcètera, ara veig que segurament era difícil fer una classe amb una nena com la que era. però bé, d'aquí a estigmatitzar-me com ho van fer hi han un bon tros.
una vegada, el mestre d'educació física (naturals i mates... o alguna cosa així), em va dir que quan anés a l'institut tindria treballs a aprovar, fins i tot que em va dir que m'ho replantegés ( com si anar a fer FP fos pels burros, ai las!). m'ho va dir amb tanta mala llet, que se'm va quedar gravat a la memòria per sempre més. segurament ho va dir en un moment d'emprenyamenta, però tot i així, a mi em va afectar personalment. crec que li vaig contestar, que no tan sols aprovaria bup (que mai vaig pensar que fos tan difícil com ens ho pintaven), sinó que a més a més faria una parell o tres de carreres universitàries i em convertiria en el primer membre de la meva família (tan per part de pare com per part de mare) en anar a la uni i obtenir una llicencitura (bé, això últim no ho vaig dir, però ho vaig pensar).
anar a bup em va canviar la vida, en tinc uns molt bons records, bé també em castigaven quan xerrava massa, també devien estar fins el capdemunt (per no dir fins els collons) de mi, però almenys no em vaig sentir gairebé mai ferida.
han pasast els anys, i el 2002-2003, em vaig llicenciar en història de l'art, no ho considero res de l'altre món, però després del comentari d'anys enrere em va fer sentir molt orgullosa de mi mateixa. ara actualment, estic acabat tercer de magisteri musical, i si tot va bé entre aquest juny i setembre (espero que sigui el juny!!) tindré la diplomatura.... em sento doblement orgullosa, ho puc estar no?, a vegades em fa sentir malament sentir orgull de mi mateixa, per haver aconseguit alguna cosa. no em considero millor que ningú, però és demostrar a molta gent, que no confiava en mi, que puc fer molt més del que mai s'haguessin imaginat.

avui he tornat a l'escola, on em van ensenyar a llegir, on em van ensenyar a dubtar de tot... però hi he tornat entrant per l'altre costat, el seu (tot i que mai seré del seu, seré del meu)... si la meva vida fos una pel·lícula clàssica, al retornar a entrar per la porta, s'hauria escoltat una música de triomf, d'aquelles bandes sonores tan carregades tipus R. Wagner: taaat taaataaaann !!! taaaaa!!! xim xim xim pummm!... o potser no, potser hi hauria hagut una mena de flash back ràpid, amb imatges en blanc i negre, amb una melodia melancòlica, per fer caure la llagrimeta.
segurament la pel·lícula s'hauria acabat, amb un primer pla de mi mateixa tocant el violí. seguidament hi hauria un allunymant de càmera (no en tinc ni idea de vocabulari de cine...)a poc a poc, veient les cares de felicitat dels nens i nenes cantant "quan les oques van al camp", mirant encuriosits el violí...

les coses han canviat molt, tant que fins i tot han "desacralitzat" l'església dels Dolors, ara és una sala d'actes, i també la sala on fan educació física... és fort oi? que jo allà havia pressenciat misses, cada setmana, o almenys cada finalització de trimestre. fins i tot havien fet confessions col·lectives!!!
que fort!

va anar, així per casualitat. Bé, diuen que no existeixen, però en aquest cas... bé, res... demà tornaré a un lloc que no el trepitjo des de 8è d'EGB.... serà un retorn per unes hores... però aquesta vegada estaré a "l'altra banda", o sigui a la seva!! seré una igual (valga'm Déu!!)... no em podran dir: imma calla, imma castigada, imma et quedes sense pati, imma a fer còpia, imma ... imma imma... NOOO!!!JAJAJAJAJA

quina sensació més estranya... a més torno (per unes hores), amb una "promesa" mig completa: estic acabant la segona carrera, i l'any que ve la tercera (amb 25 anyets acabadets de complir, ejem!!).... ja em podien anar dient missa!!! (mai més ben dit!)

una ciutat: Venècia
un dia de la setmana: divendres?
una hora del dia: l'hora d'anar a dormir!! jeje
un plat de menjar: macarrons de la mama, o la xamfaina de'n ferrins
riure o plorar: plorar de riure
un secret: no el diré
un desig: ser feliç
un color: vermell
un cotxe: el meu enciam
una cançó: Io sono un bambino picolo, picolino, jajaja

per què sempre fas el mateix?
ets tonta
quan feia que sabies que havies de fer aquest treball?
Doncs? doncs?
per què esperes fer-ho l'últim dia, a l'última hora, queixan-te de tot?
ets burra!
Tu t'ho has buscat!

Vinga, no t'empipo més, només et falten 3 cançons... a veure quina activitat, proposta didàctica, o el que sigui t'inventes ara!!!

vinga, bona nit

merda, tinc l'esquena ben feta pols!!!!! aquest sofà és assassí!!!

ostres, és ben curiós només hem allargat el dia una horeta, però carai tu, sí que es nota. Fa una estona eren les set del vespre, i encara hi havia aquell sol, enmig dels núvols.

Fins fa poc mai portava ulleres de sol, perquè me les havia de fer graduades i em feia molta mandra. L'any passat conduint durant la primavera/estiu, em feien molt de mal els ulls, fins i tot m'arribaven a sortir llàgrimes, i no calia que fos un dia massa clar, fins i tot crec que em molesta més aquella llum que atravessa els núvols, que el sol en si... Finalment em vaig comprar unes ulleres de sol, i des d'aleshores me n'he fet un addicte... veig un petit raig de llum i ja me les poso. La veritat és que estic molt més còmode, sense haver d'arronsar la vista, aclucar els ulls... Encara que, hi ha un inconvenient, molt greu, em fa molt mal rotllo parlar amb alguna persona portant les ulleres de sol... i cada vegada me les he de treure, i clar, sense elles (són graduades) no m'hi veig massa bé.. o sigui una caca... no sé pas, al final m'hauré de comprar una d'aquelles que s'enfosqueixen, però són tan horribles. Fa temps, una dona que ens cuidava, una mainadera baja, en portava, bé ella crec que no, crec que era el seu marit. Són una parella molt curiosa, d'aquelles que estalvien molt, i tot sembla nou encara que veus perfectament que fa la tira de temps que ho tenen... d'aquella gent que posen plàstics als mobles perquè no es gastin... i s'estimen més anar amb els cotxes dels altres, per no haver de pagar gasolina, i si els conviden a sopar, a dinar o el que sigui encara millor...
Ara que hi penso, fa molt temps que no els veig, què deuen fer? encara deuen menjar cada setmana amb el mateix ordre? dilluns escudella, dimarts macarrons, dimecres carn..... i així fins l'infinit... ah! els dissabtes patates fregides...
És ben bé, que cada persona és un món i cada família un univers a part. No m'estranya que els territoris es barallin entre ells, si ni tan sols ens podem entendre amb la persona que viu al costat de casa nostre...

Avui m'he sentit una mica bitxo raro... perquè no tenia ni idea que el barça jugués a Portugal, ni que empatés, ni res... a mi el futbol no m'interessa gens... el trobo absurd, però hi han tantes coses absurdes en aquest món!!!

vaig a fer feina

apa siaus

no tinc ganes de fer res
faria un cabdell
i dormiria fins que tot s'arreglés
ho deixaria tot
deixaria de llevar-me el matí
d'esmorzar
de dutxar-me
d'anar a l'escola, a la universitat
de sortir al carrer
de saludar el nou dia
de riure
de plorar
de somiar
de jugar
....
però he de continuar
endavant

com sempre

sort que m'estimes
sinó...
jo què sé

no tinc massa res a dir i a la vegada tinc molt a dir.
quan no treballava els caps de setmana, no tenia gaire res a fer, només dormir. ara em falta això, ara no dormo, no descanso...
divendres, dissabte, diumenge, dilluns... els dies van passant, ràpidament. la tardor, l'hivern, i ara la primavera, les estacion, van passant... i jo, cada vegada tinc més son i em sento més cansada... cansada...
. Senzillament se’n va la vida,
i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

ENAMORAT I AL.LOTA

Si tu te fas la lluna, la lluna del cel blau,
jo me faré el núvol i et vendré a tapar.
Si tu te fas el núvol i me véns a tapar,
jo me faré l'arena, l'arena de la mar.
Si tu te fas l'arena, l'arena de la mar,
jo me faré l'ona i et vendré a besar.
Si tu te fas l'ona i me véns a besar,
jo me faré la llebre, la llebre d'un camp gran.
Si tu te fas la llebre, la llebre d'un camp gran,
jo em faré caçador i t'aniré caçant.
Si tu et fas caçador i m'has d'anar caçant,
jo me faré la rosa, rosa del roser blanc.
Si tu te fas la rosa, rosa del roser blanc,
jo me faré l'abella i t'aniré picant.
Si tu te fas l'abella i m'has d'anar picant,
jo me faré la monja, monja del convent sant.
Si tu te fas la monja, monja del convent sant,
llavors jo em faré frare, t'he d'anar confessant.
Si tu t'has de fer frare per anar-me a confessar,
val més que mos casem i hem acabat de penar.

Popular Menorquina

pd: tot el dia que canto aquesta cançó, mentre vaig passejant pel museu... xiulant cap endins.... fiu fiu fiu...
si tens una cançó, mai t'avorriràs!

saps què et dic?
que estic tipa de tanta collonada... tipa... si et penses que saps com sóc, i et penses que sóc com et penses que sóc.. t'equivoques, no em coneixes de res... tu
Ja em pots anar dient mala puta, ja em pots anar dient que sóc com una aranya... però jo... jo tinc allò que tu ja no tens... fote't!
Estava disposada a compartir, però tu t'ho perds, tu i només tu.

Ja ho diuen, Tots els porcs tenen el seu Sant Martí.

quines coses que inventen!!
jeje

pd: el primer link no funcionava, anava directament a la web de el mundo (quines coses!!)...
Bé, navegando por la red, navegando por internet... he trobat una joguina, pels amants del bricomania... sexual!
Se suposa que tu, amb aquest aparell, fas un motlle del pene (clar si tens pene, sinó se suposa que te'l deixa algú que en té). Quan acabes de fer el motlle, el treus, hi poses una pasteta que te l'has de barrejar tu amb uns ingredients que et donen... després omples el motlle... i tatxaaan! quin és el resultat? doncs, un clon del teu (seu, d'ell, d'algú) pene!!
A sobre, també inclouen un aparellet per acoplar per tal de fer-lo vibrador!!

res més que increible!

abans dèiem: Quedem a la platja de les antenes? va bé?
Molt bé! d'acord....!!!

quina merda, ens han tret el lloc de trobada ....
bé, fora tonteries, m'hagués agradat anar a veure com queien les antenes de colors vermells i blancs...
De dia eren horroroses, allà tan altes i robustes... de nit hi havien llumets, semblaven arbres de Nadal improvitzats... no és que m'agradin especialment els arbres de Nadal.. però bé... era curiós...

Ah! per cert, avui he fet molta feina, he avançat molta feina enrederida de la uni... oi que bé? oi que bé?!!! sí, sí, sí!!! m'estava columpiant massa... i els dies passen... 23 de març, qui ho havia de dir... que el temps passés tan ràpid.... aviat abril, la la la!!

He canviat el roser de test, no sé si és època bona per transplantar, però ell em demanava un test més gran, amb més terra, per fer més arrels... i amb pocs dies ha fet fulles noves... i aviat tindrà un company jordienc... :)

bona tarda!! la ra la re lere liii!!!

he dormit fins fa poc... tenia molta soneta... m'he saltat totes les classes... és la primera vegada que ho faig des de després de Nadal...que bona nena que Era...

zzzZZZZzzzz

algú m'acompanya aquesta tarda?

dorm dorm dorm dorm

zzZZZzzz

curiós

mentre escrivia l'últim post, veia el cel gris des de la meva finestra, uns núvols tapaven el sol solet, després d'apretar el "publish", s'ha posat a ploure... a bots i barrals... es filtra una llum difuminada entre els núvols, mentre aquests van plorant amb llàgrimes de cocodril...

el dia està trist... com jo

porto uns quants dies una mica trista, ensopida, plof, bé, digueu com vulgueu...
a vegades semblen que les coses, de cop i volta es torsin. Pim, pam, pum... sense preguntar-t'ho... el blanc es torna negre, el negre blanc.. els rius van cap amunt, la primavera es torna grisa...
a vegades penso que no tinc prou forces, no sé com actuar, ni com tirar endavant... ja sé que passarà, que demà serà un altre dia, que el sol brillarà, que.. que.. moltes coses...
no tinc massa ganes de fer res, ara m'estiraria al llitet i deixaria que passessin les hores.. les tres, les quatre, les cinc... aclucaria els ulls i somiaria... potser serà la manera de tornar a veure les coses de colors, somriure, ser feliç.....

vaig a descansar....

on ets?...
sempre em preguntava si en patufet havia plorat tot estan dins la panxa del bou, allà on no hi neva ni plou?

sóc un desastre, ho dic i ho sé. no sé arribar mai puntual, no acabo les coses que havia pensat acabar, quan ho faig segur que m'he equivocat de dia...
quin desastre, quina cosa ...
tinc molta son... m'encanta dormir, m'agradaria dormir dies seguits... no tenir cap mena d'obligació, poder fer el que em donés la gana... així, espatxurrada sense fer res... però no, s'han de fer coses.. un dia algú es va inventar això de fer coses, es veu que li va agradar i vinga! ara tothom n'ha de fer... treballar, estudiar, feinejar... amb el que m'agradaa mi, no fer res...
ais

Avui me n'he adonat,... ja som 20 de març! ja és primavera! com passa el temps! Passa volant, sense que te n'adonis... fa molta por... d'aquí un no res ja serem a l'abril... i d'aquí un altre no res, ja serem l'estiu... i tornem a començar...

ais, que m'estresso!

Quan has de treballar, el cap de setmana és una p... merda

bona nit... tinc molta son perquè he deixat molta feina per última hora i demà no m'aguantaré... m'hauria de dutxar però em fa mandra... em fa mandra fins i tot respirar...

tinc ganes de tornar a tenir un cap de setmana de no fer res.... i encara falta molt temps... molt i molt... massa

bona nit

zzzzzzzzzzZZZZZZZZZZzzzzzzzzzzzzz

quan vaig caminant pel carrer, m'agrada anar escoltant trossos de converses alienes. un trosset per aquí, un trosset per allà. avui de camí a la universitat, he sentit com un senyor negre li comentava a una noia que parlava amb accent sudamericà, els diferents carnets d'identitat que havia tingut des que havia arribat a les espanyes. a la mà tenia un carnet com blau, i se n'ha tret un altre de rosat. la noia escoltava amb atenció i li deia que estava preocupada, perquè ella encara no en tenia cap d'aquests carnets.
més endavant hi havien tres noiets, d'uns 16 anys. anaven parlant dels deures d'anglès. un d'ells, deia que de moment aniria donant llargues a la professora intentant no haver de fer aquells deures en concret. ha explicat tot els seus plans, primer li diré això, després allò altre. he pensat que si en comptes de molestar-se tant pensant què li dirà a la profe, fes els deures, potser s'estalviaria mals de caps, però bé, jo feia coses semblants.
més tard, he escoltat un trosset d'una conversa d'enamorats, dicutien sobre el cap de setmana, ell volia anar a no sé on (ha dit el nom d'un bar, o algo semblant), ella volia estudiar...
finalment he arribat a classe, tard, com sempre.... però amb moltes històries per acabar...

No saps mai quan et podràs enamorar. Però en canvi saps que a partir de març, és provable que els arbres més primerencs comencin a verdejar. L'amor ve quan menys l'esperes, com una fiblada, intensa, gens dolorosa, o potser una mica. L'amor és cec, no ho crec pas. Jo crec que té ulls, olfacte, tacte, gust, oïda, tots els sentits intervenen en l'enamorament.
T'enamores de la mirada i amb la mirada, t'enamores de l'olor i amb l'olor, el mateix amb el tacte, el gust i l'oïda. Quan t'enamores tots els sentits es capgiren, les olors són diferents, els colors són més brillants, els dies més lluminosos, la pell més fina. (I quan, a sobre s'enamoren de tu, no vegis).

Quan estàs molt aprop d'una persona enamorada, sobretot quan s'acaba d'enamorar (potser ni tan sols ho sap ella...) pot passar diverses coses, o que et cardi una ràbia que et morts, per no estar en un estat similar, o que se t'encomani l'alegria i la joia (quina paraula tan repel·lent, goig i joia ooooh oooh lililili).

Diuen que l'enamorament és de color rosa, amb cors incorporats, amb cupidos amb cara de viciosos, aletes blanques d'amor, galetes de xocolata i petons dolços. Avui, estava al seu costat, i ho veia tot: el color rosa, els cors que saltaven, els cupidos de vici que deien: marxa imma, imma, que volem fer marranades... (ai que marxo del tema) i jo feia d'espelma... i m'ha encantat. No, no estic boja (bé potser sí)... la qüestió és que sabia que feia d'espelma, sabia que allà no hi pintava res, però m'hi he quedat, volia "xuclar energia" (això de xuclar queda fatal però ho deixo). Els hi he robat part d'aquella energia que desprenien, m'he transformat en una xucladora d'energia. Captava totes les rialles vicioses, els contactes "innocents", fins i tot els... bé és igual. He sortit eufòrica, ara estic eufòrica, plena d'energia...

Vaig a mirar de canalitzar-la... algun lloc....

bona nit!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

imma

pd: ei, jo només mirava!!!

Sovint fem canvis.
sovint no els veiem a l'instant.
Sovint no els veiem mai, però els fem. Aquests solen ser els canvis naturals, espontanis, o el que sigui. A vegades t'adones que has canviat, perquè t'ho fa saber una altra persona: - Ostres, imma! Com has canviat!.
També pot ser que només notin els canvis certes persones... ais no sé.
Jo noto que he canviat. Canvis petits, però que han modificat moltes coses de la meva vida. Tampoc sé, ben bé, quins canvis són exactament. Vull dir, que no sé què he canviat concretament. M'estic embolicant tota sola.
Vaig pel món amb un altre tarannà, no sé com explicar-ho. He madurat? no, no m'agrada aquesta expressió... He... no sé, he canviat, i punt.

Tot i que segueixo tinguen molts dubtes, tot i que segueixo tan insegura com sempre... però he canviat.

Ara em plantejava certes qüestions. Aquest blog el coneix molta més gent de la que em pensava, els cercadors són imparables. No sé fins a quin punt, això serveix per matar el blog, o per canviar-lo, o continuar igual.

Ja sé, que dies enrere havia dit que no parlaria més d'aquest tema, però certament em preocupa. A veure, tampoc em treu la son, ni molt menys, però bé, que molta gent, un dia rera l'altre et comenti "coses que escrius al teu blog", no deixa de... anava dir molestar-me, però no, no em molesta pas, més aviat em sorprèn. No només em sorprèn el fet que em trobin amb tanta facilitat, que en fons no m'hauria de sorprendre ja que mai he amagat massa res, sinó el fet que es prenguin la molèstia de llegir el que escric. Realment, moltes vegades, bé, sempre penso que el que escrit no té interès, i és que no en té, però tot i així em llegeixen. Què deu ser, curiositat? morbo? avorriment? totes les coses juntes?

També he de dir, com m'agrada a mi llegir blogs, i els pocs que he descobert de persones que conec personalment, m'encanten.... ais... qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra!!

marçot, mata a la vella a la vora del foc...
i a la jove si pot.

Avui feia calor, molta molta molta!!! suava molt. M'he canviat el migdia de semarreta, cosa que normalment només faig a ple estiu, o gairebé.
Ara faré de nena pija: No sé què posar-me! amb les coses d'hivern, m'ofego, amb les d'estiu tinc por de refredar-me!! quin dilema! no tinc allò que la gent diu Roba de mig temps...!!! quines coses ...

Avui ja tenia nens que anaven amb samarretes d'aquelles sense mànigues, quins bèsties. Tots suats després del pati, mareta.
Aquesta tarda hem fet una sardinada amb els nens petits. Aquest matí han anat a comprar al mercat, peix, pà, tomates ... i després, a la tarda s'ho han menjat. ja ho diuen ja, menjar mengem molt... altres coses no sé...

.

m'agradaria no preocupar-me de les coses tontes com ho estic fent ara mateix. m'agradaria dir que gaudeixo mirant el cel blau de primavera, de de de... no sé, de moltes coses. ja ho faré, o això diuen.

La janis s'acaba de tirar un pet, és una pudenta, es tira molts pets, crec que li haurem de canviar la dieta... ais... arriba un moment que tot el pis fa olor a pet. quin cas.

I feel good, com diria en Jaume marró.

apa siaus

em sap greu, però tinc ganes d'engegar a certes persones a la merda. A la merda, per torre collons, per imbècils, i per per per... jo què sé, per existir.
no m'agrada remoure els meus baixos instints, però a vegades no em sé aguantar.
A la merda, a la merda i a la merda.

apa

ja ho he dit.

no va per tothom, només per aquells imbècils, ells ja saben qui són, almenys ho sé jo.

no sé què em passa.
estic molt xoof.
no veig res clar.
ho veig tot fosc.
estic cansada.
només és dilluns.
avui ho deixaria córrer tot i em tancaria dins una cova, petita, petita.
em sento mala persona.
em sento petita.
em sento encongida.
sense ànims de fer res.
sense ganes.

Se m'ha acabat la bona vida dels caps de setmana. Potser és això el que em dol més.
No em molesta treballar, ni anar a la universitat, ni anar a l'escola, ni anar a música, ni anar amunt i avall. Em molesta no disposar de temps per mi. Per mirar el cel, per respirar sense presses, per sentir que sóc lliure. A partir de dilluns, o sigui demà, gairebé no em quedarà temps per mi. Tindré cada dia ocupat, cada dia. I quan dic cada dia, vull dir cada dia.

Ja sé que em queixo per queixar-me. Ja sé que hi ha gent que està molt pitjor que jo. Tot això ja ho sé. També sé que sóc una queixica. Això també ho sé. Només ho volia dir.

M'agrada no fer res, mentre faig de tot.
Tinc por de no tenir prou temps per jugar amb la Janis.
També tinc por de no tenir prou temps per notar com els ametllers de davant de casa van florint.
Tinc por de no adonar-me que falten pocs dies perquè arribi oficialment la primavera.
.
.

Tinc por de no fer-te prou petons.........
Tinc por de no fer-te prou carícies........
.
.
.
.
.

Ara vinc.

Avui al matí estava molt contenta. M'he despertat molt de pressa, he esmorzat amb en Fer, xerran i rien. Tot i que sabia què m'esperava, he intentat ser optimista, agafar-me les coses bé, tirar endavant...
He agafat el cotxe, atravessant els camps verds, que aviat seran daurats. Avui, la tramuntana els despentinava. El cel era blau, blau, blau. Aquell poble és preciós, l'empordanet és preciós. El castell al fons, tot idíl·lic. Tot aparença.

M'he sentit una mica humiliada, no sabia massa què dir. M'hagués agradat dir, quina merda feina, quina merda museu, quina merda tot. No he dit res. No val la pena gastar paraules. Masses que se n'han gastat.

El cercle es va tancat, quan estigui tancat del tot, només tindré dues opcions, sortir-ne o quedar-me dins. Jo en sortiré. Falta poc. Tic-tac, tic-tac.

Fa dies que sé que molta gent coneguda llegeix aquest racó. Benvinguts. Aquesta sóc jo, o algú que s'hi assembla, o ves a saber. Intentaré no pensar-hi més. Només ho intentaré.

Estic molt cansada. Em cruix el cos. Crec-crec, cric-cric, croc-croc.
Semblo una iaia arroplegada, nyeeec, xiiiic.
Estic escoltant The Swingle singers, i m'encanta. Fa poc que els vaig descobrir i són força interessants.

El meu roser fa flors des del gener passat, és un campeó, ell contre mar i marea, resistint a glaçades, pedregades i nevades!!! Per Sant Jordi li comprarem un company, o companya...

tralarà leré leré!!!

He mirat el meu pressupost, monedes del moneder, més monedes perdudes en butxaques de diferents lloc, resultat: un euro amb cinc cèntims. Impossible agafar cap tren fins a Figueres. Hi havia la possibilitat d'intentar no pagar, però les últimes vegades que he agafar el tren, sempre ha passat el revisor, i em fan molta por.
Finalment, hi he anat amb cotxe. No m'agrada conduir, no en sé massa, sóc una patata lligada en un cordill. Mai havia anat "tan lluny". Sempre de La bisbal a Girona, de Girona a la bisbal. Bé, dic mentides, havia anat fins a Figueres amb una persona al costat, però MAI sola. Ha sigut tota una experiència, un pas més per la meva suposada "autonomia".

Figueres és una ciutat estranya, mai m'ha acabat d'agradar. No em desagrada del tot, però tampoc m'agrada, de fet m'és una mica indiferent. No li acabo de trobar allò que fa que una ciutat sigui especial, el caràcter, la personalitat... Avui em passejava per la Rambla, no li trobo sentit, és un carrer ficat allà mig que no va enlloc. Al final de la Rambla, o al principi depèn de com t'ho miris, just davant del museu de l'Empordà, hi ha una escultura mega fashion dedicada a Dalí. No m'agrada gens, la trobo d'un mal gust horrorós, no sé pas què hi pinta allò allà mig, a part de nosa.
També m'he passejat per alguns dels carrers que van a parar a la rambla. Tots farcits de botigues, la majoria de roba. He escoltat molt francès. Aquell francès de la Catalunya Nord tan característic. Segurament deu ser molt divertit comprar a Figueres amb un sou Francès.

Al final no he anat a la biblioteca, només l'he rodejada i m'he assegut a les escales de l'entrada. Estava voltada de mainada que jugaven a cuit i amagar. Entre ells parlaven una barreja entre català, castellà i marroquí. M'ha fet gràcia.

Avui a Figueres hi feia una xafogor horrorosa, es respirava un aire humit i pesat. Poc després ha començat a ploure a bots i barrals. He quedat ben xopa, he agafat fred, una merda. Hagués preferit l'estúpida de la tramuntana, aquella que deixa el cel net, blau elèctric, i després es veuen les estrelles. Avui no es veia res.
Avui la classe de violí m'ha agradat molt, m'he sentit realitzada, potser no he afinat tan com m'hagués agradat, però he aprofitat l'hora i mitja!

La classe de dansa ha sigut una altra història, m'he atabalat molt i no m'ha acabat sortint res... però segurament la setmana que ve potser em surt millor!

No s'ha de perdre l'esperança, encara no...

Fa temps que no agafo cap tren. Avui vaig cap Figueres. Fa molt temps que no vaig a Figueres. De fet, no és pas una ciutat que m'agradi massa. El tren xuxu. Em quedaran unes quantes hores de marge entre classe i classe, aprofitaré per anar a la biblioteca. La biblioteca de Figueres m'agrada, és molt gran, té molts pisos, hi han, lògicament, molts llibres. O potser aniré a prendre un cafè, ja ho dicidiré. He de treure diners del caixer, crec que no tinc ni un ral... ai mareta meva! no sé pas com m'ho faré. Ja es veurà.. Ja es veurà...

o això diuen.

Avui també fa un dia bonic, el sol torna a brillar, espero que ja sigui el pà de cada dia, sol brilla, brilllaaaa, briiillaaa!!!

Recordo que els anys vuitanta dèiem Guai del Paraguai. Ara, de tant en tant encara dic la forma reduïda GUAI!
Avui ha sigut un dia guai. A la uni m'ho he passat bé, estem fent coses xules. Menys l'assistència a una conferència, que la veritat, encara no entenc què hi feia allà mig i quina relació directa o indirecta té amb l'assignatura d'organització del centre, però vaja, les altres classes han estat semipotables.

A la tarda he anat a fer volts i de compres amb la mami, el papu, l'emma i la pesseta (la janis s'ha quedat a casa després de fer el pipí i marcar deu vegades el territori). Hem fet cafès, hem parlat, hem rigut comprant coses a una botiga de cent peles gegaaant!!!

El dia era clar, s'està allargant molt, això em dóna energia, l'hivern marxa, a poc a poc... El sol ha brillat gairebé tot el dia, tot i que ahir va ploure.

Avui aniré a dormir aviat. Des de la finestra de l'habitació de l'ordinador, veig el cel mig farcit d'estrelles. Fa goig.

Vull suposar que totes les dones, d'una manera o d'alguna altra són treballadores, encara que n'hi hagi moltes que facin hores extres sense contracte, sense cobrar i sense que ningú els doni les gràcies. Això sí, amb molt d'amor i tendresa.

M'agradaria pensar que ja no necessitem un dia per recordar que encara hi han molts drets per aconseguir. Tot i que en el fons, sé que no estem tan lluny d'aquell fatídic dia 8 de març de 1911.

De fet odio els dies de..., per mi, són una collonada. El dia del moniato fregit amb patates rosses, el dia de la pau pere de la cullera. Això no serveix per res, o almenys, crec que no serveix per massa.
Cada dia hauria de ser el dia del món meravellós... No haurien de ser necessaris els dies específics...

.
.
.
.
.
.

pd de no té res a veure: buscant coses pel google, de cop i volta, sense buscar Res relacionat amb Josep Pla, com dic Res vull dir res, m'he trobat de nassos dins la pàgina de la Fundació Josep Pla de Palafurgei, m'hi he entretingut, perquè m'ha fet gràcia, i de cop i volta llegeixo que en Pla va néixer el 8 de març de 1897. Quina gràcia... demà farà 109 anys del naixement... apa tu... i després llegeixo que va morir el 23 d'abril de 1981... apa tu... quines coses

Avui han pintat el meu carrer. Ratlles blanquíssimes i grogues. La pintura estava fresca, acabada de posar. El senyor pintor i la seva màquina pintadora estava marxant, carrer avall. He tingut un impuls. Polia trepitjar la pintura verge i deixar la meva empremta. Al final m'he aguantat, m'ho he imaginat i prou. No ho he fet. Potser encara hi sóc a temps.

zero tres zero tres, cuatro cinco y tres.. por qué no me iamas!!!, o la la la si quieres ... un poco más y yo me marxaré!!!!! para enamorarse bien hay que vivir al zur!!!!! sin amores, esta vida es infernallll!!!!!
lo importante es que vayas cuando quieras tuuu!!!!
vuelvete a enamorar!!!
jajajaajjjajajajajjajajajaajjaajjajjajajajajajaajjajajaa

guitarreo y tralarà!!!!!!!!

oooooooooooooooooiiiiiiiiiiiiiuuuuuuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaaaa

explota explota me explo!!!!!!!!!!!
explota explota mi corazón!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

California, California... uooooo

He pensat que no canviaré de blog, ni el tancaré, ni desapareixeré. Encara no.
I què, si coneix massa gent aquest indret? I què si no sóc gens anònima? I què, si molta gent pot llegir el que penso, el que faig... ?
De fet, només escric una part petitíssima del meu dia a dia, dels meus pensaments. Jo, el meu jo veritable o de mentida, real o irreal, va molt més enllà del que pugui digitalitzar un teclat. Sóc molt més, o molt menys, del que surt en aquesta pàgina. Puc mentir, o ser sincera, puc estar nua o ben vestida.
Sempre he tingut molt clar que sóc una persona lliure, i puc utilitzar la meva llibertat, això sí fins allà on comença la teva. Si mai ofenc a algú, potser serà sense voler, però només potser.. Vés a saber...
Busca'm, busca'm al google, al yahoo, al msn, flors, florssalvatges, imma, Púbol, blog, dalí... Sí, sóc jo, i què?

No tinc res a amagar. Aquesta sóc jo, o alguna cosa de mi mateixa. M'agrada tal com sóc, m'agrada com sóc, on sóc amb qui estic i tot el que faig. Si hi ha alguna cosa que no m'agrada, "tranqui", potser t'ho faré saber, o potser no...
Ja ho he dit, potser menteixo, potser dic la veritat.
En tot cas aquest és el meu racó, aquesta sóc jo, i de moment, aquí continuaré.

La tramuntana, aquell vent tan estimat i al mateix temps odiat.
Jo l'estimo, sobretot ara que no el pateixo massa. Em miro les imatges de la televisió, Portbou a 190km/h, les onades esbojarrades, valga'm déu! La gent caminant amb els cabells electritzats. Pedretes a la butxaca, sento que em diu la meva àvia. I jo, agafant grapats, i grapats de pedretes. Totes les butxaques, la dels abrics, la de la bata de ratlles verdes i blanques, plena de pedretes.
A girona la tramuntana no hi arriba massa sovint, i quan ho fa, com avui, ho fa amb menys força, descafeïnada. Però tot i així, pots tancar els ulls i imaginar que ets a l'Empordà. El cel rogent, pluja o vent. I avui ha plogut i ha fet vent.

hi ha massa gent aquí, potser seria hora que marxés
potser és de covards marxar, i reconec que jo sóc una covarda
la merda és que aquest petit racó m'agrada molt
però he dit massa sobre mi, posant el meu nom al google, el lloc on visc, qualsevol xorrada, em poden trobar, en el fons no m'agrada gens
massa a la vista de tothom
crec que em buscaré un altre raconet
aquest només hi faré dibuixets
ja ho veurem
si hi faig dibuixets, no l'estaré abandonant del tot

he dormit massa hores. Ara no tinc son. Només penso tonteries.
Fa dies, que a classe, allà a la universitat, em sento estranya. Hi ha moments, que tot el que em diuen em rellisca, penso que no té cap sentit... que només té sentit anar a l'escola, que allà no saben el que es diuen. Altres moments, em veig petita, com una puça, sense ganes de saltar. De cop i volta, crec que no sóc capaç de fer res i quan ho faig crec que ho he fet malament.
L'altre dia a didàctica de la música ens van dir que havíem de muntar una activitat senzilleta, amb un objectiu ben fàcil. No vaig ser capaç. Bé, de fet sí, vaig fer una activitat, però no en vaig quedar satisfeta. De cop i volta, va tornar aquell nus a l'estómac, aquella inseguretat, aquells nervis que em fan semblar idiota.
Quan em passen aquestes coses, començo a dubtar de tot, veig que tot ho estic fent malament, fins i tot aquelles coses que creia que les estava fent bé. El més lògic seria pensar, que potser només he tingut un mal moment, que m'han agafat desprevinguda, però aquella angoixa es multiplica i després tot el que faig i deixo de fer em sembla una absoluta merda podrida.

Avui per sopar he menjat nyoquis. Abans no m'agradaven gens els nyoquis, però ara amb salsa roquefort m'encanten. Tenia la sensació que si no sopava nyoquis em vindria algun atac, estic com una cabra. M'agraden tant que avui n'he menjat massa i ara tinc un lleuger mal de panxa i m'he hagut de fer una camamilla, ara estic millor.

La janis fa mitja hora que beu aigua, o la trec a passejar ara mateix (cosa que no faré), o demà al migdia quan em desperti estarà tota la casa plena de pipis. No hi ha maneres d'aprendre bé les rutines. Quin desastre.

El cap de setmana passa tan ràpid... tan....

animats

m'enyoro de tu.... verda, vermella, blava.... primavera... la la la la la

estic obsessionada pel temps. avui feia sol, un solet boniquet. La janis l'aprofitava per parar-lo, ella tota negra i preciosa. Tenia calor i tot. Però ara el cel és gris. El senyor del temps ha dit que plouria.
Fora l'hivern! Fora la Neu!!! Vull primavera, Oh maig vine de pressa!!!.... Vull papallonetes, ocellets (no!! no em fa por la grip aquella), vull floretes, vull verd intens... vull, vull...(la lluna en un cove) ....

tinc tanta soneta ... avui no he fet els deures i m'ha sabut greu perquè hagués pogut fer-los perfectament, però em va fer mandra... Aquesta nit he dormit molt malament, només feia que donar voltes com una baldirona.... somiava que suspenia agrupacions instrumentals i no podia treure'm la carrera aquest juny... cada dia estic més farta d'aquesta facultat... he escollit les 10 cançons.... massa típiques, què hi farem...

Enamorado de la vida aunque a veces duelaaaaaa

roda roda baldirona perquè surti ben rodona.....