canvis i altres cosetes

Sovint fem canvis.
sovint no els veiem a l'instant.
Sovint no els veiem mai, però els fem. Aquests solen ser els canvis naturals, espontanis, o el que sigui. A vegades t'adones que has canviat, perquè t'ho fa saber una altra persona: - Ostres, imma! Com has canviat!.
També pot ser que només notin els canvis certes persones... ais no sé.
Jo noto que he canviat. Canvis petits, però que han modificat moltes coses de la meva vida. Tampoc sé, ben bé, quins canvis són exactament. Vull dir, que no sé què he canviat concretament. M'estic embolicant tota sola.
Vaig pel món amb un altre tarannà, no sé com explicar-ho. He madurat? no, no m'agrada aquesta expressió... He... no sé, he canviat, i punt.

Tot i que segueixo tinguen molts dubtes, tot i que segueixo tan insegura com sempre... però he canviat.

Ara em plantejava certes qüestions. Aquest blog el coneix molta més gent de la que em pensava, els cercadors són imparables. No sé fins a quin punt, això serveix per matar el blog, o per canviar-lo, o continuar igual.

Ja sé, que dies enrere havia dit que no parlaria més d'aquest tema, però certament em preocupa. A veure, tampoc em treu la son, ni molt menys, però bé, que molta gent, un dia rera l'altre et comenti "coses que escrius al teu blog", no deixa de... anava dir molestar-me, però no, no em molesta pas, més aviat em sorprèn. No només em sorprèn el fet que em trobin amb tanta facilitat, que en fons no m'hauria de sorprendre ja que mai he amagat massa res, sinó el fet que es prenguin la molèstia de llegir el que escric. Realment, moltes vegades, bé, sempre penso que el que escrit no té interès, i és que no en té, però tot i així em llegeixen. Què deu ser, curiositat? morbo? avorriment? totes les coses juntes?

També he de dir, com m'agrada a mi llegir blogs, i els pocs que he descobert de persones que conec personalment, m'encanten.... ais... qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra!!