converses

quan vaig caminant pel carrer, m'agrada anar escoltant trossos de converses alienes. un trosset per aquí, un trosset per allà. avui de camí a la universitat, he sentit com un senyor negre li comentava a una noia que parlava amb accent sudamericà, els diferents carnets d'identitat que havia tingut des que havia arribat a les espanyes. a la mà tenia un carnet com blau, i se n'ha tret un altre de rosat. la noia escoltava amb atenció i li deia que estava preocupada, perquè ella encara no en tenia cap d'aquests carnets.
més endavant hi havien tres noiets, d'uns 16 anys. anaven parlant dels deures d'anglès. un d'ells, deia que de moment aniria donant llargues a la professora intentant no haver de fer aquells deures en concret. ha explicat tot els seus plans, primer li diré això, després allò altre. he pensat que si en comptes de molestar-se tant pensant què li dirà a la profe, fes els deures, potser s'estalviaria mals de caps, però bé, jo feia coses semblants.
més tard, he escoltat un trosset d'una conversa d'enamorats, dicutien sobre el cap de setmana, ell volia anar a no sé on (ha dit el nom d'un bar, o algo semblant), ella volia estudiar...
finalment he arribat a classe, tard, com sempre.... però amb moltes històries per acabar...