diumenge... fins la setmana que ve...

Se m'ha acabat la bona vida dels caps de setmana. Potser és això el que em dol més.
No em molesta treballar, ni anar a la universitat, ni anar a l'escola, ni anar a música, ni anar amunt i avall. Em molesta no disposar de temps per mi. Per mirar el cel, per respirar sense presses, per sentir que sóc lliure. A partir de dilluns, o sigui demà, gairebé no em quedarà temps per mi. Tindré cada dia ocupat, cada dia. I quan dic cada dia, vull dir cada dia.

Ja sé que em queixo per queixar-me. Ja sé que hi ha gent que està molt pitjor que jo. Tot això ja ho sé. També sé que sóc una queixica. Això també ho sé. Només ho volia dir.

M'agrada no fer res, mentre faig de tot.
Tinc por de no tenir prou temps per jugar amb la Janis.
També tinc por de no tenir prou temps per notar com els ametllers de davant de casa van florint.
Tinc por de no adonar-me que falten pocs dies perquè arribi oficialment la primavera.
.
.

Tinc por de no fer-te prou petons.........
Tinc por de no fer-te prou carícies........
.
.
.
.
.

Ara vinc.