els dies que passen
no tinc massa res a dir i a la vegada tinc molt a dir.
quan no treballava els caps de setmana, no tenia gaire res a fer, només dormir. ara em falta això, ara no dormo, no descanso...
divendres, dissabte, diumenge, dilluns... els dies van passant, ràpidament. la tardor, l'hivern, i ara la primavera, les estacion, van passant... i jo, cada vegada tinc més son i em sento més cansada... cansada...
. Senzillament se’n va la vida,
i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.
1 Commentaris
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
Saps?, en realitat els dies no passen. Arriben i es queden, fortament agafadets de les manetes, per no marxar mai més. Si més no, això és el que em va assegurar no fa gaire l´agulla petita d´un vell rellotge de pulsera de primera comunió:
"Si passesin no s´acumularien, oi jove?. I vostè i jo ja tenim uns quants!" -recalcà tota seriosa-.