ànims

em sento desorientada, aquesta situació s'ha adelantat, no esperàvem estar així tan aviat, tan aviat no. ara ho hem de fer tot a corre cuita, com si ens empaités el llop. com si fóssim la caputxeta porugueta.
em sento desbordada, no sé cap on anar. tinc por, sento por, em sento perduda. he estat dos mesos fent-me la dura, la dona forta que pot tirar endavant, suportant pesos a l'esquena conservant sempre el somriure, els petons i les abraçades. ara no sé ja, si riure, plorar, abraçar, o arrencar a córrer...
és una merda sentir-se així, feia temps que no m'hi sentia... però ara de cop i volta sempre em sento així. espero que tot passi, i només quedi un record boirós....