de casori

ahir es va casar (per fi, ja feia més de dos anys que en parlaven! des que li va demanar "la mà"), una amiga de la infantesa. ella és de l'u de desembre i jo sóc del deu, és l'anècdota que sempre expliquem, ja sé que és una tonteria, però per nou dies jo era la més petita de la meva promoció... i encara en sóc...bé doncs, ens van dir si volíem anar al casament, i jo sí sí, sí sí. m'he passat mig març i un quart d'abril, anat a comiats, pagant regals, intentant no tornar-me boja buscant "alguna cosa decent per anar arreglada el dia del casament". hi havia dies, que amb en fer dèiem que no podríem portar aquest ritme de vida massa temps més. finalment, vaig reaprofitar roba que tenia dins l'armari: unes faldilles llargues negres una mica "hippies", una brusa blanca amb floretes una mica "hippie", unes sandàlies mega hippies, cabells al viento (deia una miqueta de tramuntana), i apa vaca eixuta.
dos dies abans, la núvia em va trucar: mira imma que faràs de testimònia. i jo: ah sí? em pensava que en aquell sopar ho havies dit de conya. no dona, no, no era conya, compto amb tu!. ah d'acord. i vinga, imma hippi, que cantava enmig de "vestits de casament de luxe", pujant dalt l'escenari, ai vull dir l'altar, a fer el paripè mentre els nuvis es feien el petó. molt bonic. la veritat, no pensava que m'acabés agradant tant aquest casament. se'ls veia feliços, perquè tot va sortir bé, i perquè en tenien moltes ganes, i perquè suposo que s'estimen.
el dinar, va ser, inpressionant, jo que menjo del supermercats plus, súper descomptes, menjar pernil de pota negra, doncs, buuf. formatges variats, gambes, navalles, vins de totes classes. filet de vedella, rap... pastís!!! un luxe impressionant. gairebé revento. quina exageració. sense comentaris de com va quedar en ferran, que encara sembla una granota imflada! jeje

molt bonic, molt divertit, per mi, en el fons va ser una mena de retrobament amb aquella gent de la infantesa i de l'adolescència... i tot plegat, un show diví.

que no s'aturi la funció!!