de matinada
ahir era tard, molt tard. vaid decidir anar a dormir. una volta cap aquí, una volta cap allà. i els ullets no es tancaven. em vaig tornar a aixecar, què podia fer? potser llegir. els ulls em picaven massa per llegir, 12 de novembre, a palafrugell.... no no podia llegir, vaig decidir endreçar el menjador, quines coses. de cop i volta vaig agafar una caixa de sabates que tinc plena de fotografies. vaig començar a mirar fotos, imma amb somriures congelats, imma amb paisatges idíl·lics de fons, imma i companyia.... per què sóc tan xupa càmeres? algunes fotos em van fer recordar, les coses que he arribat a veure i fer. m'han recordat amics, companys, perduts en el temps... després vaig retrobar la llibreta tronja. una llibreta que portava sempre a sobre a finals del 2000 i a principis del 2001. quan algú deia alguna cosa graciosa, ho escrivia, o feia que ho escrivís la persona. hi han poemes, frases fetes, dibuixos... de cop i volta, la vaig deixar de portar, i evidentment hi han un munt de pàgines en blanc... que en el fons, simbolitzen els meus propis canvis d'aquella època... han passat cinc anys, ja sé que no són tants, però són molts a la vegada...ara no escric llibretes, ara escric aquest blog... no ha canviat tant... o pòtser sí. ais no sé.
he dormit massa poc, i en el fons he dormit massa...


És maco, això de la llibreta! Segur que deuries riure un munt en recordar-ho!
I sí, són pocs anys, però a la vegada són molts... Jo recordo el 2000 i em sembla tan llunyà... però a la vegada tan proper!
Petonsssssssssssssssss