llagrimeta

quan vaig començar història de l'art, tenia moltes ganes de fer noves amistats, però moltes, moltes. i en vaig fer. van ser anys meravellosos, sobretot els primers, peròt també els darrers (sempre hi han alts i baixos en cinc anys, són molts anys!)... al decidir que faria magisteri, em va fer mandra pensar que hauria de fer noves amistats, o si més no, noves relacions. pensava que amb les que tenia, poques i ben avingudes, ja en tenia prou. per tant, vaig començar les classes, amb pocs esforços per relacionar-me amb la gent. anava a classe, i tornava al pis amb la rouspi. ja en tenia prou. però bé, les coses mai són com les havies pensat, i de mica en mica, vaig començar a conèixer gent de la classe. d'una manera natural, i potser necessària (era molt avorrit no poder parlar amb gairebé ningú). primer van venir els "frikis" (els MEUS frikis), i més tard d'altres... avui, després de gairebé tres anys, he sentit que s'està acabant. d'aquí poc, menys de dos mesos, hauré acabat (si tot va bé) magisteri, i tot i no voler relacionar-me massa, tot i la meva fredor (que va durar poc), em quedarà un bon record. després de tot, després de tot. sí, he arribat a estimar molt a aquesta gent, quines coses.
avui he anat a classe amb faldilles, i un mocador ben virolat, i amb els cabells deixats anar, i tothom m'ha dit: ooh imma que guapa! jeje, potser que em posi faldilles més sovint.