monogàmia

avui parlava amb una noia, amiga meva. sempre té problemes amorosos, s'enamora molt sovint, de persones diferents. ara des de fa un parell d'anys té un company, fix, per dir-ho d'alguna manera. fa molt poc, va conèixer un noi, just quan el company fix era fora. parlant, parlant, va veure i notar que aquest noi li feia el pes. estava molt còmode amb ell i a més a més li agradava físicament. just abans de fer-li un petó d'aquells d'amor, es va aturar. bé de fet, ell la va aturar, i li va dir que no volia embolics estranys, ella ja tenia company i ell doncs, li agradava ella però no volia ser "l'altre", ni que aquella relació es convertís en un amor d'amagats, ple d'embolics retorçats. i un llarg etcètera. finalment, li va fer un petó a la galtona, una carícia suau a l'espatlla dreta, i una abraçada d'aquelles que fan tremolar, i va marxar per allà on havia entrat. la qüestió és que ara ella ha de decidir, es queda amb el company de sempre, o bé es deixa anar i es capbussa en un amor incert, primaverenc i tremolós.
a mi aquestes coses, per sort!, no em passen, o encara no m'han passat, a ella cada dos per tres. però si ens imaginéssim una societat diferent, una societat que admetés les relacions a tres bandes, els casaments de tres, o de quatre... potser aquesta noia que sempre té els mateixos problemes, se li acabarien. sí, ja sé que també podria arribar a un acord amb el company de sempre, però ja se sap, tres són multitud en aquestes contrades...
la veritat, m'ha demanat consell, però jo no sé pas què dir-li... la veritat, considero que és una situació bastant complicada. es tracta d'escollir, però, clar, jo crec que es pot estimar a més d'una persona, per tant per què s'ha d'escollir?....
bé, potser que vagi a descansar o acabar deures inacabables...