...

hi ha dies per tot. avui no ha sigut pas un mal dia, ni molt menys. m'he aixecat bastant ràpid aquest matí. pim, pam, ja era al carrer. la veritat, el que estem fent últimament a classe m'agrada, les exposicions sobre mozart són bastant interessants i originals. la nostra la vam fer ahir. aquesta vegada jo no tenia massa protagonisme, però vaig posar la música. va ser molt divertit. hi han coses molt interessants per fer.

començo estar una mica desorientada, ara, després de tot, després d'haver trobat el que buscava, no sé, no acabo de veure res clar. a vegades em sento una mica perduda. de cop i volta, canviar tot el ritme de vida, no saber si tindré una taula on posar l'ordinador, o no sé, si acceptaran la Janis, em tormenta, i molt. en ferran, bé, intenta discimular, com jo. hem d'intentar fer bona cara, perquè si comencem a criticar, no podem parar. que si aquest, que si aquesta, que si l'altre. últimament, m'estic tornant molt criticona, i és que jo no suporto les injusticies, i menys quan aquestes m'afecten a mi mateixa, aleshores ja em "desquicio". sí, podria dir que sóc feliç, sí com diuen "tenim la flor al cul", però vés que no sigui una flor de cactus!

ja em passen a mi aquestes coses, no trobo l'equilibri, puc estar el matí, fresca com una rosa, i bum! veure que a la nit estic pessimista i mig derrotada, potser ajuda el fet que estic cansada, no diré pas que no! fa una estoneta enviava coses, a través d'una pàgina molt friki que ha confeccionat la gencat, felicita el St Jordi, encara que no es diguin Jordi, amb un regalet de poesia. ells en diuen pètals de cultura... que bonic, mira és una idea molt... no sé, però m'ha agradat. pel meu gust, potser hagués posat més poemes, però bé no es pot tenir tot. fins i tot, me n'he autoregalat un, per veure si arriba...

ara estic en una situació, que només espero que passin els dies, i ràpid, si us plau! que sigui, jo qué sé, setembre? octubre? és demanar massa? potser sí. ara, ja no em preocupa el museu, el què passarà, els elefants, que si això que si allò, tinc altres problemes.

diumenge serà st jordi, i no sé, ja no em fa il·lusió, i a mi st jordi sempre m'ha agradat, tot i que sovint em frustava perquè no tenia rosa, tot i que sempre veia tothom enamorat menys jo, m'agradava, i ara, bé ara m'encanta, o així hauria de ser. però, en el fons, em fa molta mandra. a més hi han roses molt pansides, a mi m'agraden els rosers, ara que, si algú em vol regalar una rosa tampoc li diré que no, sóc molt romànticoide (de les de color rosa) i molt nyonyis. però també s'ha d'anar en compte, perquè em puc posar a plorar de l'emoció! ho he arribat a fer, imagina, et regalen una rosa inesperada i buum, et poses a plorar. que no t'ha agradat? no t'agraden les roses? no no, m'encanten, és que m'he emocionat. tot i que potser m'agradaria també que em regalessin llibres. llàstima que per sant jordi només hi hagi els best sellers, i coses rares, encara que , mira si és un regal ja l'acceptaria. què? sí no? apa doncs.

bona nit