sentir-se

no tinc res en contra d'aquelles persones que es senten espanyoles, o jo qué sé, malaguenyes, estremenyes, madrilenyes, valencianes, mallorquines... o el que sigui.. res, tothom té dret a tenir els sentimets que vulgui... el que no suporto és que m'obliguin a estimar, o a sentir coses que no sento, renegant de les que sí sento, sigui per educació, sigui pel que sigui.
dies enrera, un noi de la feina i jo vam tenir una conversa d'aquelles absurdes, d'aquelles que feia temps que no tenia, d'aquelles que arribes un moment que ja no saps per què has arribat a on has arribat.
tot va començar parlant del meu suposat futur de mestra d'escola. ell, com aquell que no vol la cosa em va dir:

- a veure si seràs d'aquells mestres, com els del país basc (quins???) que inflen el cap dels seus alumnes perquè siguin independentistes!
- com?
- sí, uns mestres, d'un reportatge que vaig veure (es deu referir aquell reportatge que van fer fa temps, sobre una escola del país basc que preguntaven als nens quan feien història d'espanya, i van respondre que primer feien la història del poble, després del país basc i després d'Espanya, cosa que no trobo pas malament... reportatge que va portar cua..? ai no sé)
- no trobo malament que els nens s'estimin el lloc on viuen...
- jajaja (riure escandalós) ia veig que tu ets una carod rovira! eeh una d'aquelles radicals.
- com? però què vols dir?
- pobres nens, ja veuràs com els hi menjaràs el coco!
- mira, és igual parlem d'una altra cosa perquè.. (em talla)
- perquè, saps? jo vaig venir a catalunya a tercer de bàsica, i tots els llibres eren en català i em vaig sentir molt malament... imagina, pobre de mi!
- bé, però bé que has après català no?... en quin idioma vols que estiguessin els llibres, estant a Catalunya era lògic que fos en català...
- ia ves! tots els nens castellans, i els llibres i els mestres parlan català!
- ais no sé, què vols que et digui, no ho trobo malament, bé que t'ha anat saber català, no?
- a veure, tu quan tinguis un fill, que voldràs que sàpiga MOLT català i gens castellà? o una mica de català i MOLT castellà?
- quina pregunta més tonta, jo li ensenyaré català, i el castellà ja l'aprendrà.
- ja veig, ets una rovira, el que voldries és fer fora a tots els castellans i ser independent, separatista.
- que pesat que ets! ser independent no té res a veure en fer fora a tots els castellans, però me n'estàs fer venir ganes! quan fa que vius a Catalunya?
- vint anys, més o menys...
- doncs, mira....