viure

el primer record que tinc d'un canvi de casa, va ser el canvi que vam fer del Puigventós, al centre de la Bisbal. tenia moltes ganes de poder anar a peu a tot arreu, de poder sortir de festa i tornar jo sola, sense que ningú m'hagués de venir a buscar o portar... quan vivia al Puigventós. quan sortia amb els amics, sempre havia de demanar que em portessin. era molt incòmode.
quan ens vam traslladar, però, vaig sentir nostàlgia d'aquella caseta de xocolata amb jardí i plantetes... en el fons, aquell indret havia passat a formar part de la meva vida, de la meva quotidianitat, de mi mateixa. Tot i que aquesta nostàlgia ja no hi sigui, sovint somio que estic a aquella casa i quan em desperto busco els interruptors en el lloc equivocat, segurament, recordant la vella instal·lació .

Viure a la Bisbal, al centre vull dir, va suposar un gran canvi per mi. podia anar a peu allà on volgués, tenia tot al meu abast.

a girona he tingut quatre pisos. el primer hi vaig viure tres anys, el segon i el tercer un any a cada un, i el el darrer hi he estat, de moment, un any i mig. per tant, fa uns sis anys i mig que visc a girona. sí, ja sé que els primers anys, tots els caps de setmana anava a casa, i tot l'estiu també me'ls passava allà. però la seguretat de tenir una caseta a Girona, un lloc independet, i propi, em feia sentir especial.

l'any i mig al quart pis ha sigut genial. podria dir que ha sigut el meu primer any i mig ... independent de debó? bé, no sé...
ara deixarem, per sempre, aquest quart pis. em fa certa il·lusió i també certa mandra i tristesa deixar aquest piset. però així ho haurem de fer.

la vida és un espiral.....

podria dir, que aquesta nit, ha sigut l'última festa gironina que dormiré en el meu propi llitet... a girona...
per ser l'última, déu n'hi dó! nit surrealista a dalt de tot, sempre va bé una mica de surrealisme a les nostres vides avorrides.