acomiadar-se

He hagut de dir moltes vegades adéu. En totes les etapes de la vida hi ha algun moment que has de dir adéu, per poder continuar. No pots anar endavant sense dir alguna vegada adéu. Però és dolorós. La veritat, tot i no voler crear vincles efectius com els que vaig crear en l'altre carrera, i que no van anar bé del tot, a magisteri he conegut gent que m'ha arribat molt endins. A poc a poc i gairebé sense voler.

L'altre dia, em va abraçar un dels meus nens preferits, i em va dir que em trobaria a faltar. Em va venir pell de gallina, gairebé em poso a plorar, però no sé perquè em vaig aguantar. Jo li vaig respondre que ens acostumarem, que d'aquí molt poc, tan sols serem un record agradable de la universitat. Costa molt mantenir aquell caliu creat amb el dia a dia. He dit massa vegades "ens trucarem", "quedarem", "no perdrem el contacte". Poques vegades ho he aconseguit. Potser no tinc massa força de voluntat.

Potser exagero, amb la gent que vull mantenir i tinc ganes de mantenir el contacte, ja m'hi esforço, però no sempre tan com voldria. El temps sovint no s'estira per fer-ho tot. Encara que... bé.. diuen que si t'ho proposes hi ha temps per tot i per tothom... no sé.

Estic menjant pipes, feia molt temps que no en menjava. Són tan salades... Ara tinc molta set.. vaig a beure aigua.