crida fort!

no tinc classe, se suposa que la setmana que ve tinc els famosos temibles, terrorífics exàmens. En faig pocs, però ara no sé exactament quants, 3, 4? no sé. Ha sigut un curs molt estrany, tinc molt pocs apunts, bé durant tota la carrera he tingut pocs apunts. Recordo que el primer any flipava, venia d'una carrera amb un mínim de 50, 100 pàgines d'apunts? sense comptar les imatges que havíem de retenir a la retina per identificar-les, més els dossiers i llibres i jo que sé què més. I arribo a magisteri, i molta penya per 15 pàgines ja s'encomanaven a la verge dels desemparats. Sí, ja ho sé, a magisteri es valoren altres coses: treballs en grup, participació a classe, classes pràctiques. No sé, no sé. Considero que al llarg d'aquests tres anys s'hagués pogut treballar més, jo m'hi he repenjat molt. És veritat que moltes vegades acabava estressadíssima per culpa de mil i un treballs, però desenganyem-nos, era perquè els deixava per última hora, no perquè fossin molt difícils.

Si hagués de fer un breu resum d'aquests tres anys, diria que me'ls he passat una mica a la parra, sobretot primer i segon. Les classe, moltes eren avorridíssimes, molt bàsiques, molt no sé com explicar-ho. Aquest tercer he assistit més a classe, perquè moltes assignatures aprovaves només assistint i mostrant una mica d'interès i també perquè he pogut tenir, finalment, alguna professora que ha valgut realment la pena.

Vuit anys, sí sí, ni més ni menys que vuit anys, són els anys que porto a la universitat. Ja sé que no és cap rècord, però quan miro enrere em fa mitja basarda. Com era l'imma universitària de gairebé 18 anyets, i com és l'imma universitària de 25 anyets? segurament devem ser la nit i el dia... o potser no, vés a saber. Ahir, em vaig trobar un vell amic de l'institut, feia molt temps que no ens vèiem, i la primera cosa que em va dir va ser: "No has canviat gens, estàs igual" . Aquesta frase em va sobtar, ho va dir per compliment, ho va dir per quedar bé, o realment ho va pensar?... no sé pas