el temps passa

fa pocs mesos estava molt preocupada pel meu pràcticum, sabia que seria especial. en una escola especial amb uns nens especials, en un barri especial. sí, ho he de reconèixer estava espantada, no sabia si me n'ensortiria, tenia molta por.
les primeres setmanes van ser molt dures, psicològicament i també físicament. per primera vegada a la meva vida estaria dins una classe de nens i nenes de p3.

la primera setmana li vaig dir a la meva mare que potser m'havia equivocat de professió, que això jo no ho podria aguantar cada dia. al cap de les setmanes els dies eren més lleugers.
m'he arribat a aprendre el nom de tots els nens i nenes de l'escola. he vist la dura feina d'una especialista, tenir tots els nens però no tenir-ne cap en concret. encara que la música enganxa i pots treballar moltes coses.
estimo aquells nanos, els trobaré molt a faltar. la meva capseta de llàgrimes, que les tinc ben guardadetes, segurament demà i demà passat sortiran....
ais....
les margarides i les roses floreixen a la primavera!

bona nit