ja és estiu? què ha passat? no entenc res...

m'he despertat mig suada. què passa? per què carda tanta calor? qui ha deixat l'estufa oberta?.. quina estufa? ah no res... pensava que estava oberta... quines coses...
avui vaig vestida igual que a ple mes d'agost. Faldilleta, samarreta escotadeta, ulleres de sol, sandàlies i vinga! però si mires el calendari, va i veus que no estem ni al mes de juny!
sí, ja sé és molt cutre parlar del temps, és el tema clau de les converses d'ascensor, de sales d'espera... però renoi! (no dic mai renoi quan parlo), fot calda!
em pregunto, si ara vaig vestida d'agost, què em posaré quan hi arribem? potser m'acostumaré a anar despulladeta. de fet, per casa ja hi vaig. és un costum de la família, la nostra roba d'estar per casa són unes calcetes, o directament res. El problema, si és que n'hi ha, arriba quan has de sortir a la terrasseta on et veuen tots els veïns. Un dia d'aquests em tancaran a la presó per escàndol públic. Un parell de vegades he dit Bon dia senyor veí de 70 anys! amb calces i sostens, fent veure que no passava res. I ell m'ha contestat "buenos días, veo que hace calor eeh". sí, una mica de vergonya m'ha fet, no perquè em faci vergonya que algú em vegi despullada, que també, sinó pel context. Una cosa és que et vegin conilla a la platja, o jo qué sé en un emprovador, o no sé... no se m'acudeix res més, però clar, a la terrasseta gairebé comunitària, amb veïns jubilats és una mica fora de context. Ara que, a casa teva pots fer el que vulguis no? clar, doncs mira, seguiré sortint nua, suposo que ja s'hi acabaran acostumant.