marrameu o post ronyós
estic desorientada, fa uns dies tan bonics, un airet tan relaxant, una tranquil·litat, una no sé què.... que no tinc ganes de fer res de feina... i en tinc molta... massa!!!
ahir vaig beure cafè després de sopar, m'encanta el cafè, però no em deixa dormir.. vaig estar fins ben entrada la matinada amb els ulls com dues tronges. Ris ras, Ris ras... decidia posar-me al llit i tenia un neguit intern, i en Fer anar roncant, Roonc, rooonc, quina enveja! a ell el cafè el relaxa.
marrameu, marrameu torre castanyes!!!
m'he de comprar sostenidors. Bé de fet ja en tinc però tots són negres o amb dibuixets, sí mira. Me n'he de comprar de blancs, o color carn (ecs!!) perquè la camisa de l'uniforme d'estiu transparenta molt. Mira, m'és igual que se'm vegin els sostenidors, però quan treballes de cara al públic, has de fer visites guiades, enquestes i bla bla, quan notes que no et miren els ulls em fa posar nerviosa. Amb els sotenidors més discimulats estic més tranquil·la, tot i que sovint els ulls tampoc me'ls miren, i mira que són bonics eeh els meus ulls!... res que és un rotllo comprar sostens, a més són tan cars! taan!!!!
ais...
vaig a fer alguna cosa útil...


Comprar sostens? Ui! No em fas cap enveja! :-)
Qui diu que no és divertit anar comprar sostents? Recordo aquell dia que vam anar-ne a comprar a aquella botiga del pont de pedra, i et van treure aquells de iaia. Allò, si que era horrible!!!
ostres pemi, ets el meu acompanyant de comprador de sostens number one!!! jajaja demà hi anem eeh jajaja
No, si us plau, DE COLOR CARN no! (que no tens seixanta anys, dona!)