noms propis

la vida té noms propis, les nostres vides vull dir. hi ha persones que fan que et canvii la vida, potser no radicalment però una mica sí, si més no aspectes, detalls, cosetes...
si ara comencés a anomenar persones amb el seu nom propi, segurament no acabaria, ja que sempre procuro aprendre...
avui, però tinc ganes d'anomenar uns quants noms propis: gràcies Mari mi ninia!!, gràcies Amós, gràcies Enric, vosaltres sou els meus nens... gràcies Núria, gràcies Laia, gràcies les meves nenes.. avui tinc ganes de donar-vos les gràcies, per ser aquí, allà, i per haver-me acompanyat aquests anys de magisteri. Alguns des del principi i d'altres des de fa relativament poc, però molt intensament.
Potser estic nyonyis, però sé, noto, percebo que estem a punt de creuar una nova fase de les nostres vides, bé potser no de totes les nostres vides però sí de la meva....

bé, doncs això, us estimo.