últim dia

estic una mica trista. sento que ha passat el temps massa ràpid. no sé, és una sensació estranya. en menys d'un mes, he canviat de casa, de poble, ara s'acaba el pràcticum... em sento com desorientada, com si aquells petits pilars que em feien caminar cada dia s'anessin esborrant. la meva feina d'ara serà crear-ne de nous.

avui he ballat molt, he menjat coca i xocolata desfeta. m'han fet molts petons i abraçades, m'han cantat cançons, m'han fet dibuixos. m'han dit senyu no te vayas. m'han afalegat. sé que passaran els dies, els mesos i els anys. i tot això serà un record conservat en un munt de fotografies. noto que he crescut, que he canviat, que he après, que...

fa calor, pendria el sol si pogués, però no puc el sol crema. aniria a visitar un museu, tinc ganes de tornar al reia Sofia. el MaCBA fa dies que no hi vaig, mesos...

tinc ganes de fer de tot menys del que hauria de fer.

em sento estranya, no sé com em sento.

ahir fent un treball gairebé em poso a plorar, els meus nens de la uni, els meus nens de la font. sé que l'any que vé serà tot diferent, diuen que millor, però no sé si creure-m'ho. quan vaig començar aquesta aventura tenia ganes que el temps passés ràpid. em deia a mi mateixa, tres anys passen volant!!! i sí, realment passen volant. i m'han agradat més del que m'hauria imaginat.

gràcies frikis meus us estimo molt, gràcies mis ninios, també us estimo molt.

i no sé, fins ara...