ala granja II

l'avi li agradava molt que anéssim a la granja. fins i tot, ens va comprar una burra (o somera). els meus cosins, la meva germana i jo hi pujàvem a sobre. fins i tot, alguna vegada hi havíem pujat tots junts, a la vegada. De tant en tant, la "Negreta", així la vam batejar recordant la cabra de Jan i Trencapins (crec, ara no ho recordo bé...), en forma de venjança mossegava. Mossegava a traïció, normalment el cul, una mà, un braç... era emocionant.

Van passar els anys, i els cosins, la meva germana i jo ens vam fer grans i vam deixar d'anar a la granja. Però la Negreta, evidentment, va continuar allà. Fins i tot, la vaig arribar a oblidar, pensava que ja era morta. Tants anys dura una burra? Doncs sí! fa pocs dies, vam tornar anar a la granja i la Negreta seguia allà. Primerament, amb la meva germana vam comentar que no podia ser, que aquesta devia ser una altra.. però no, a cap de les dues ens sonava que l'avi n'hagués comprat una altra... per tant era ella la Negreta de sempre!!!

Dies després, l'emma va tornar a la granja i li va fer fotos. Relament estava molt manyaga, i ens seguia com un gosset...

Ah! per cert, la burra aquest any farà 22 anys... déu n'hi doret!