dilluns dins el museu

El museu obre les portes a les 10.30 en punt, ni un minut més ni un minut menys. Jo avui m'havia despertat a les 9.45, ni un minut més ni un minut menys, havia sortit de casa a les 10.12, agafant la bossa de menjar a les 10.16.

He arribat al pàrquing de la feina a les 10.25: tot un rècord.

A les 10.32 estava al jardí procurant i mirant que tots els wagners estiguessin al seu lloc. Sí, tot correcte.

A les 10.35 entraven al museu, ni més ni menys que un grup de 106 persones, i no no eren russos, eren pitjos que els russos, eren espanyols. Un max-mix entre gent de la barcelona profunda i la espanya profunda, en definitiva: un horror.

A mi, com sempre, m'ha tocat vigilar el pati interior. O sigui, l'accés principal a les sales interiors del castell, en teoria les més interessants. Evidentment, havíem de fer grups, perquè 106 persones de cop seria una bogeria que entressin. Anava fent grupets de més o menys 35 persones, i les anava deixant pujar, segons les indicacions que em donaven les meves companyes de l'interior de les sales. Fins aquí tot normal, els problemes han vingut, quan just després d'haver entrat aquest grup, han començat a entrar les guies russes amb els seus respectius grups. Feia molta por. Fa molta por estar al pati interior en situacions com aquestes.

Per sort, les guies russes avui estaven anormalment tranquil·les, han vist quina era la situació i s'ho han pres relativament bé.

Els "mastodontes" espanyoletes, no han parat de fer el brètol, d'acollonar-me, de dir cada cinc segons que volien entrar, i de dir bogeries sexuals, fastigoses sobre la Gala, en D.alí, i companyia.

Per tant, avui he preferit mil vegades més els grups de russos que aquells impresentables. En definitiva, demano les meves sinceres disculpes als russos i russes que han passat pel museu (a tots no, perquè n'hi han de molt maleducats també!), però avui comparat amb aquella gentussa, s'han portat com petits angelets.