intuïció

fa temps em van presentar a una persona, i la primera sensació que vaig tenir va ser molt estranya, ràpidament vaig pensar que no me'n podia refiar. Després me'n vaig penedir, ja que diuen que les primeres impressions enganyen, i perquè sabia que m'havia deixat endur per una sensació poc racional. A més era molt injust per aquesta persona que només amb un cop d'ull jo l'hagués etiquetada.
Van anar passant els dies, m'arribaven comentaris, i altres coses i la sensació del principi no es va esvair, sinó que va anar en augment. Una tarda només amb quatre paraules en vaig tenir prou. Com podia tractar-me com em va tractar, una persona que gairebé no sabia res de mi? Vaig quedar molt i molt parada, fins i tot una mica espantada.
Van passar les setmanes i els mesos i just avui me n'assabento que aquesta persona l'ha feta ben grossa. La meva primera impressió no havia fallat.

No sempre tinc males impressions, només faltaria, la majoria de vegades quan em fan els dos petons de rigor, de quan acabes de conèixer una persona, sento com una corrent elèctrica de bones vibracions. No em passa sempre, evidentment, també hi han persones que em són indiferents, aquestes ni tan sols me n'adono de si m'han donat o no bones o males vibracions.

Semblo una tia llampada explicant aquestes coses, i de fet, quan em passen em fan una mica de por. Si la persona m'ha donat vibracions positives, me n'alegro i tinc moltes ganes de continuar-la coneixent, si pel contrari m'ha donat vibracions negatives, m'arrencaria a córrer, però, normalment mai arrenco a córrer.

Jo crec que tothom en té de vibracions, jo crec que sabem molt bé quan una persona ens agrada o no acaben de trobar-li l'aigua clara....
ais, m'he cansat d'escriure.... ara no sé què fer.. quina hora és? què puc fer?mmmmm no sé..... vaig a passejar la janis, que bé que deu tenir caca perquè només fa que bordar... bup bup!!