ma petite hirondelle du ciel

Aquesta serà la meva tercera temporada al castell dels D.alí (sinó em troben amb massa facilitat). Com passa el temps, sembla mentida!
No sé si és el síndrome d'Estocolm, o què, però cada vegada tinc més respecte cap a la figura de G.ala i D.alí. Em fa molta ràbia que enmig d'una visita guiada, sempre hi hagi algú que es posi a dir a ple pulmó que si aquesta dona (referint-se a g.ala) tenia mil amants, que sí estaven separats, que si això que si allò.... Sovint, em dóna la sensació d'estar al bell mig d'una discussió de Aquí hay Tomate!, francament hi ha gent molt patètica. El que me n'he adonat, és que sovint són dones d'aproximadament la mateixa edat de G.ala quan li van regalar el castell. El que els fa més ràbia, és veure les fotos on apareix al costat d'un noiet d'uns 20 anys. Sí, ja sé que sembla molt bèstia, una relació d'interessos, una dona de 70 i escaig amb un noiet de 20... però les coses eren així. G.ala creia fermament, que si estava envoltada de gent jove (nois joves concretament), conservaria aquella joventut eterna que sempre havia anhelat. I no, no tenia molts amants "anònims", simples gigolós o passatemps sexuals... no. Eren relacions que podien durar mesos llargs, fins i tot anys. Els hi feia de mare, d'amant, de mecenes... Com el cas de Jeffrey Fenhort. Cantant de rock amb cert èxit als Estats Units, que fins i tot va arribar a protagonitzar Jesucrit Súper Start a Brodway. Amb ell, amb en Jeff, hi va mantenir una relació d'aproximadament deu anys.

D.alí estava al cas de les relacions extramatrimonials de G.ala i si recordem unes paraules de P. Éluard (primer marit de G.ala) "Estimar a G.ala és aprendre a compartir-la", D.alí sempre les va tenir en compte i, sí, va aprendre a compartir-la. G,ala no era només la seva dona, era la seva amant, la seva font d'inspiració o sigui, la seva musa i aquella crossa que necessitava per poder caminar i seguir endavant. Sí, segurament D.alí no seria el que és si no hagués conegut a G.ala...

D.alí, va comprar el castell de P.úbol, aproximadament l'any 1969. G.ala aquells anys ja tenia més de setanta anys. Era una dona del que anomenaríem la tercera edat. En D.alí, li compra el castell perquè la seva musa pugui anar-hi a descansar i a relaxar-se.

P.úbol és un poblet de l'Empordanet, envoltat de camps de blat i de gira-sols, molt tranquil i pacífic. Fins i tot, actualment, tot i els autobusos i els curiosos que vénen a visitar el museu, encara conserva l'aire de petit poble.
Salvador D.alí, accedeix a comprar un castell per G.ala, perquè així ella es podà aïllar. Hem de tenir en compte, que des dels anys cinquanta, la residència habitual de la parella era la casa de Cadaqués. De fet, passaven tota la primavera fins ben entrada la tardor a Portlligat. Després, per qüestions de negocis (venien els quadres sobretot a grans col·leccionistes americans i europeus), anaven a París i a Nova York. Quan més passaven els anys, més curtes eren els visites als Estats Units i París. A més D.alí va començar el que seria el seu gran projecte "El teatre museu G.ala-Salvador D.alí", un museu-univers surrealista dalinià). G.ala s'anava fent gran i la seva salut també es debilitava. D.alí li havia construït una delicada habitació rodona a la casa de Cadaqués, però aquell espai íntim, havia quedat petit per ella. Necessitava tenir un lloc solitari, per poder reflexionar i passar les estones. El castell es convertiria en una part més de la casa de Port Lligat, però a més de 60 km de distància. Un indret sobri, auster, per tal de fer l'estada de Gala d'allò més senzilla.

Així doncs, el castell de P.úbol amb el seu jardí, es va convertir en aquell indret solitari que tan buscava G.ala. A més D.alí, al regalar-li un castell medieval a la seva dona, la va convertir en una senyora feudal, en una propietària d'un castell. Per tant, a partir d'aleshores començarien un nou joc: G.ala la castellana del castell de P.úbol, propietària, gairebé com una reina. D.alí i tots els altres es convertirien en els seus vassalls. De fet, tothom que volia ser atès per G.ala en el castell, necessitava tenir una invitació per escrit. Aquell joc havia passat a la realitat quotidiana de la parella.

Però G.ala, tot i els seus amants, D.alí i A.manda Lear... sempre es van necessitar l'una l'altre. Eren, en el fons la mateixa persona... Quan g.ala mor el 1982, D.alí, per primera vegada es veu sol, sense aquella crossa, nota i sent que mai més podrà tornar a ser el que era, sense la seva petita hirondelle du ciel....

I no, jo tampoc entenc que no estiguin enterrats junts....

Salvem Pedrinyà! (demà us en faig cinc cèntims)... espero no veure desaparèixer un dels últims paisatges idíl·lics petit empordanenc....